19.8.04

 

Bucay, ai carai!

.
L'estiu serveix sovint per tallar amarres, però cada vegada es fa més difícil tallar una de les més dures, la dels diaris. Com més va, més costa de prescindir-ne. Així, abans d'ahir em vaig trobar en un bar d'un poblet de l'interior devorant l'únic diari llegible que hi havia, "El País".
.
D'aquell diari, com de tots, se'n podria parlar molt. Però vaig quedar astorat davant d'un requadre amb la col·laboració, que semblava regular, del senyor Jorge Bucay. No, no m'estranya; però aquestes bestieses sempre sobten, encara que es vegin lògiques. Vaig fer l'esforç de llegir-lo (era estiu, tenia temps per a perdre, no em veia ningú...) i una vegada més vaig topar amb un mur infranquejable entre l'estultícia i jo (no sé si estultícia és la paraula, però sona com volia). Em meravella, i sobretot m'espanta, veure com tanta tanta gent llegeix això. Alguns amics diuen: "si els serveix i els va bé, deixa que ho llegeixin". D'acord, però:
On som que tanta gent necessiti això i hi trobi consol?
Per què sembla que no hi hagi alternativa?
Per què els mitjans de comunicació i opinió en lloc de fer la feina que els pertoca es dediquen a promocionar aquestes coses?
Seria el mateix si aquestes coses les digués una altra persona amb una altra presentació física i pública? (perquè hi ha molta gent que diu el mateix, però com que no tenen aquesta aura els elimimen amb adjectius de "farsants", "simples", "aprofitats", "ingenus", "messiànics", "telepredicadors"...).
Com pot ser que algú trobi raó, seny i consol en aquestes obvietats descafeïnades disfressades de reflexió?
Per què ningú no desemmascara la veritable ideologia que hi ha al darrere i les seves conseqüències?
Com acabarà tot això?
Hi ha algú que hagi escrit alguna cosa analitzant i desmuntant els textos d'aquest senyor?
HI ha algun editor que hagi pensat a fer una contraofensiva una mica seriosa a tot això?
I, si hi fos: Els mitjans li donarien el mateix tracte?
Per què no hi ha visió crítica, i sembla que no n'hi hagi ni la possibilitat?
.
I les preguntes definitives:
Què hi feia jo en aquell bar llegint aquells despropòsits en lloc de sortir al carrer?
Què hi faig escrivint sobre tot això?
No sé; no sé què hi faig. Per això val més
plegar.

Comments:
No pleguis home, tot és qüestió de temps i de paciència, molt de les dues coses per cert....
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?