24.8.04

 

cinc poetes dels marges

.
.
Vaig dir el darrer dia que alguna hora parlaria de l’apartat “Sobre la poesia i sobre la meva poesia” del n. 73 d’“Els Marges”. Tampoc no era cap amenaça ni cap anunci d’apocalipsi. Només que sovint en aquests textos veia com es “volatilizava la literatura” (per usar les paraules de l'article de la Carme Junyent). Doncs en parlo:
.
1.
La Tria: Són cinc poetes, i en podrien ser cinc de diferents. Però no l’entenc. M’agradaria saber com s’ha arribat a aquests cinc, o de què són representatius. O si no s’ha demanat justament a aquests cinc, i són els únics que han contestat a una proposta general. No m’està malament; però, posats a triar, sota l’epígraf “cinc poetes catalans” jo hi posaria uns altres noms (amb alguna coincidència)
.
2.
Els textos:
.
L’Anna Aguilar-Amat comença assajant una definició formal de poesia, i val a dir que se’n surt la mar de bé. Però: Per què parlar del poeta com a “lúcid fracassat”? Encara que digui que només és “sovint”, ja ens ha caigut en el tòpic, i em sap greu. També parla que la poesia l’ha ajudada a viure poèticament. Me n’alegro, però m’hauria agradat que especifiqués que no és la única via de “viure poèticament”. M’hauria agradat tant com m’ha agradat (i molt) la definició que fa d’això que en diu “viure poèticament”. És la primera vegada que algú m’ho explica seriosament i lluny de tòpics i sucre candi. I molt bé, també, el que diu sobre la literatura femenina i masculina i aquestes històries.
.
El Carles Hac Mor... M’explico: D’uns anys ençà m’adono que m’estic convertint perillosament en un hacmortià acèrrim. De la simpàtica indiferència inicial que em produïa he passat a veure-ho de tota una altra manera i penso que és un dels poetes més interessants i sencers del nostre present, i un dels més grans coneixedors de la llengua; a part de ser un teòric molt més consistent del que molta gent creu. Hi ha molts crítics i lectors que l’ignoren o l’ataquen, però no saben que estan ignorant o atacant un dels puntals de la literatura, la llengua i la crítica d’aquest país. Que hagi optat per unes posicions nihilistes (?) o gens usuals ni estèticament ni socialment, no ens ha d’amagar el que realment hi ha al darrere. El seu text és prou explícitament una mostra del que estic dient. Ho sento si no hi combregueu: és un tret al mig de la diana.
.
David Jou diu que la per a ell la poesia és aventura i exploració. Justament el que no sé trobar en cap racó de la seva poesia. Que és construcció, però llegint els seus poemes, no hi puc veure què hi construeix. Que és coneixement, i no hi se veure avenç ni horitzons. Que és joc, i no li respiro a cap racó. Deu ser que parlem llenguatges diferents? Parla del ritme de les paraules i la música de les idees. I no ho entenc, perquè poques vegades hi he trobat ritmes o música. Es basa molt en la traducció, com si s'escrivís per ser traduït. A un poeta li demanaria que escrivís pensant en el que escriu, no en quan es traduirà. La poesia ho és, independentment de la traducció, o de la impressió o de la tipografia. Diu que ha intentat ser tan impersonal i distant com ha pogut en la seva obra... No ho sé... Després llegeixes coses com el poema de Tintín i no saps què dir perquè creus que no s'aguanta gaire per enlloc. En fi...
.
Per a Marc Romera es veu que la poesia és la manera de dir les coses de manera enrevessada i oculta. Poesia=Retòrica? La poesia, diu, és per ocultar el sentit. Justament jo creia que la poesia era revelació de sentit. Diu que la poesia sincera és poesia morta, perquè identifica sinceritat amb literalitat (?!) És com donar la mateixa categoria a una pera i a una calculadora. Identifica també poesia amb retòrica... No m'ho pensava, d'aquest noi. El segon paràgraf ja afina més, perquè parla de la seva poesia, però hi ha coses rares també. El trobo molt i molt conscient de ser ell i la seva obra, i de mirar-s'ho com una carrera o com un projecte pensat a llarg termini. Deu ser cosa dels joves això. Ara, que, posats a triar un poeta jove, hi havia millor tria.
.
De Màrius Sampere en recordo sobretot els articles a l'Avui, on, si aconsegueixes arribar al final, acabes aprenent que: 1- La millor poesia catalana és la que fa ell i un o dos més. 2- Ell és irreverent, ateu, iconoclasta, metafísic, pensador, poeta i el millor del món. i 3- Que té una empanada mental important, malgrat el que prediqui gent com el V.Llorca o el S. Abrams. I què diu aquí? Doncs quatre coses que amb un altre to i unes altres paraules potser m'interessarien prou, però se'm fan enutjoses com els seus poemes. Crec que si dels seus tres darrers llibres en féssim un amb la majoria de poemes breus i algun de llarguet, faríem un bon llibre de poesia, però de moment... em sembla que anem a la deriva.
.
I això és una mica el que volia dir. I ja està dit. (No demano comentaris ni res de semblant. Ho dic per dir-ho i prou, potser perquè en temps de vacances la gent amb qui parlem d'aquestes coses no ens trobem i m'ho havia de treure del pap. Ja està.)

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?