29.8.04

 

d'ases

.

Típic d'ella: http://www.avui.es/avui/diari/04/ago/28/c20128.htm un article que no diu res, que no serveix per a res. Que enfila tres o quatre dades tretes de qualsevol lloc sense cap ni peus, sense direcció (abans en deien erudició gratuïta; avui, amb internet, ni això). El motiu (l'ase) és el de menys. La qüestió és omplir paper. Sense parar-se a pensar què vol dir, què diu, per què ho diu, a qui ho diu, des d'on ho diu...

Qui li dirà un dia, a ella, que el que fa és no res?
I el que és més greu: Com és que sense dir mai res, o dient només obvietats, és a tot arreu, publica a tot arreu i parla per tot arreu?

Em precupa. I sobretot em preocupa una cultura que va fent així, d'aquesta manera, tan inconscientment, sense adonar-se de què fa ni d'on va. Sap greu.

Comments:
Hi estic totalment d'acord.

Què, com ho arreglem? Li dius tu, li dic jo o fem una manifestació?
 
I per escriure això vés a saber què ha cobrat, eh. No sé si val la pena una manifestació, esperem que la poetessa navegui per Internet i busqui el seu nom al Google de tant en tant, així algun dia toparà amb aquest post teu, Vicent. Després, faltarà que l'entengui, perquè com que poetitzes... ;)
 
... com que NO poetitzes, volia dir.
 
Gràcies pels comentaris. Em semblava que m'havia passat, al menys amb el to; però el fons el defenso on sigui.
I gràcies per llegir i per escriure. Al menys, si tres persones (tres, segur) llegeixen això, no et sents tan sol ni llançant paraules al buit.
Ens anirem llegint
 
"No queden olis
amollint el fred del trull"

La Rafart escrigué versos com aquests i li van donar el Carles Riba 2001... Abans era professora de secundària... És clar que un ha de fer el que sigui per a fugir de les aules d'ESO... En la cultureta de fireta d'aquest nostre dissortat país el que cal és tenir bons amics, moure't dins les capelletes escaients... Mireu qui cita als agraïments: Forcano i Sam Abrams (que formava part del jurat del Riba)... Aneu comprenent???

"Rere les brèndoles del vell balcó
cabecen la bombona del butà..."

(Del poemari: Pou de glaç)
 
"No queden olis
amollint el fred del trull"

La Rafart escrigué versos com aquests i li van donar el Carles Riba 2001... Abans era professora de secundària... És clar que un ha de fer el que sigui per a fugir de les aules d'ESO... En la cultureta de fireta d'aquest nostre dissortat país el que cal és tenir bons amics, moure't dins les capelletes escaients... Mireu qui cita als agraïments: Forcano i Sam Abrams (que formava part del jurat del Riba)... Aneu comprenent???

"Rere les brèndoles del vell balcó
cabecen la bombona del butà..."

(Del poemari: Pou de glaç)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?