24.9.04

 

ara que hi penso

Ara que hi penso, tants dies parlant de Zagajewski (i un prologuet no li hauria estat bé al llibre?), s'ha anat parlant de l'edició de traduccions de poesia. I m'he adonat (allò de ser-ne ben conscient) que, de fet, qui està publicant traduccions de poesia en català són les editorials petites, que els costa més esforç i hi arrisquen més que una editorial gran. Quaderns Crema, sí (no ens la deixéssim!), i també Pagès, Negranit, Eumo, 96 (aquells quadernets petits: Rózewicz, Spaziani), Límits, Galerada, La guerra, Tàndem (r.i.p.?), etc. (i les que em deixo. Perdó pels oblits però no volia pas fer una llista exhaustiva). Tot editorials petitones. I al darrere, Proa, 62 i tots aquests.
.
Proporcionalment al volum d'edició, les petites publiquen molta més traducció i hi esmercen més esforços. Què passa? Que quan es fa gran una editorial passa a ser una altra cosa? Que quan es fa gran qui mana ja no és l'editor sinó el gerent? Que quan es fa gran ja no estem per punyetes i només volem comoditats i best-sellers? Que quan es fa gran el que importa són els beneficis immediats i no el catàleg o la feina feta?
.
Què passa? Una mica tot, oi? (i més). Doncs sí que anem bé.
.

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?