11.9.04

 

d'editors i editors

.
Quan ha començat a fosquejar he tornat a casa. Anar amb bici va bé, i veus el món d'una altra manera. Després de la dutxa m'he passejat pels blocs que solo mirar. He penjat comentaris a un parell, i m'he quedat amb les ganes de comentar el darrer post de Flux (perquè crec que no hi dóna opció. Per què?). Per això ho faig aquí:
.
Senyor Subirana: estic d'acord amb el que diu del poeta Adam Zagajewski, i fins i tot ens posaríem d'acord en la valoració que fa de Sam Abrams (jo crec que, a més, és dels millors lectors de poesia catalana, tot i que crec que en alguns cassos es passa. Ja se sap: les amistats, les fílies... I els escrits a l'Avui només tenen un defecte: la llargada. Si sabés moderar-se seria millor, però del fons poques vegades tindria coses a dir-ne).
.
Ara bé, que digui textualment que comprem el llibre de Zagajewski perquè és la millor manera d'ajudar el senyor Vallcorba a fer els cinquanta anys de l'editorial, em sembla d'un cinisme desmesurat. No sé si vostè és amic o no del senyor editor de Quaderns Crema (jo no), però li ben asseguro que si una cosa em passa amb els seus llibres és que quan en compro un em reca molt per ser qui és (i com és) aquest editor. L'he sentit i l'he llegit, i em sembla d'una petulància tan extrema que qualsevol cosa sensata que digui queda desautoritzada. He conegut gent que hi ha tingut tractes editorials i de debò que la imatge que me n'he format m'aconsella restar lluny d'aquest senyor. Sort que només sóc un simple lector i no l'hauré de tractar mai.
.
Per altra banda, la seva estratègia de fer creure al món (com a mínim un cop l'any) que acaba de publicar el gran descobriment de la narrativa catalana, ha sembrat les llibreries d'autors mediocres venuts com a genis i que al segon o al tercer llibre ensenyen tot el llautó i s'obliden. La premsa i els crítics el temen i li segueixen el corrent dient-li "amén" a tot i rient-li les gràcies. El penúltim "descobriment" deu ser l'Empar Moliner, que escrivint és justeta justeta, per no dir directament dolenta, i sembla que hagi de ser el futur de la nostra narrativa, i ningú no gosa agafar el seus llibres i ensenyar com no sap escriure i com li falla tot l'edifici. Però com que fa gràcia (diuen) i és de Quaderns Crema, doncs anem empassant-nos coses d'aquestes.
.
És clar que com a editor ha fet coses bones. Però quan vagi a comprar el llibre de què parla, senyor Subirana, la darrera cosa que tindré al cap és que estic ajudant el senyor Vallcorba, perquè si em passa això pel cap encara em quedaré sense el llibre.
.
I ja ho he dit.

Comments:
Vinga, vinga, que no n'hi ha per a tant. Aquest post és una reacció desmesurada.Vallcorba és un dels millors editors catalans.No he cobrat mai ni cinc,d'ell,ni el conec de res.Però és que si fos empleat,col.laborador o autor de Vallcorba continuaria dient exactament el mateix.Vallcorba és important per mèrits objectius i mesurables,per autors que ha descobert(és clar que d'altres no li han sortit!Ostia,es que només faltaria!).Per desenes de milers de llibres venuts.Que és un empresari dur?Oh, es que portar una empresa ÉS dur,però és clar,la majoria de la gent no té ni la més remota idea del que comporta.Que sense autor no hi hauria editor?Mentida:sense editors no s'enteraria ni déu que A o B ha escrit un llibre.La prova és que qualsevol pot demanar la llicència fiscal,crear la societat i posar-se a publicar.No us ho impedeix res el provar-ho.No us agraden els editors que hi ha?Doncs feu-vos-ho vosaltres!Que el post de Flux animava a comprar un llibre de Vallcorba?Era una BROMA,ho deia amb IRONIA,i animava a COMPRAR llibres.Perquè els llibres s'han de comprar,els editors han de guanyar diners i els autors també.Joan Fuster va deixar dit:"sembla que hi ha molt interès per la cultura catalana,l'any que ve em podré canviar el cotxe".Apa,que vagi bé.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?