10.9.04

 

poètiques possibles

.
Algú va dir un dia que potser si no fos pintor (i tan bon pintor) la poesia d'Albert Ràfols-Casamada seria més valorada i llegida, però que la pintura li ha tapat l'accés a lectors i crítica. Potser sí, però no ho crec gaire. A cap lector de poesia d'aquest país no se li escapa que A. Ràfols-Casamada és un dels poetes mes importants i influents del nostre present literari (i si se li escapa, és que no és prou bon lector o buscador de poesia). Que no se'n fa cas? Tampoc no se'n va fer mai (ni se'n fa) a Vinyoli, o V. A. Estellés. Però ja hi estem fets, no ve d'aquí.
.
Tot això ve a tomb perquè m'he quedat al sofà amb el volumarro Signe d'aire, que recull tota la seva obra poètica (1939-1999). I m'ho he tornat a passar d'allò més bé. Però molt.
.
I ara copio un poema una mica emblèmàtic. No és pas dels que m'agraden més, ni de cap dels tons que m'atrauen més de la seva obra, però és una presa de posició, una declaració d'intencions, un conjunt d'actituds, una sensibilitat... unes "poètiques possibles" :
.
.

AMPIT. POÈTIQUES POSSIBLES

Ampit. Mirador.
Espai obert a les idees. Espai de creació.
Sense límits.
Totes les possibles poètiques personals.
Ampit de la finestra de l’ara més instantani.
Allò que s’està fent, allò que s’inicia.
Retrobar coses que ja han passat, però no exhaurides.
Aventura del crear. Goig d’experimentar. Passió d’analitzar.
Concisió. Densitat.
La brevetat com a principi actiu.
Camp obert a la reflexió, a la imaginació, al plaer.
Aire fresc entre les pàgines.
Rius d’imatges, ponts de paraules.
Castells de paraules, escales d’imatges.
Caminar sempre uns passos endavant de la nostra ombra.
Apuntar alt per atrapar alguna cosa.
No témer el que és estrany ni el que és bonic.
Fer una bandera dels nostres gustos.
Fugir dels dogmatismes.
Les coses es fan perquè es volen fer.
L’únic principi: creure en el que fas tot dubtant-ne.
Ironia.
Que el bosc ens faci veure els arbres.
No oblidar el nostre meridià, però seguir tots els paral·lels.
Recolzats a l’ampit contemplar —contemplant-nos dins— el paisatge.


ALBERT RÀFOLS-CASAMADA
Signe d’Aire. Barcelona: Proa, 2000 (p. 649)



http://www.escriptors.com/autors/rafolsc/pagina.php?id_sec=61
http://www.barcelonareview.com/23/c_casa_poem.htm (Selecció de poemes. Al final de la pàgina hi ha links a textos sobre ell, textos d'ell...)
http://www.caixamanresa.es/fundacio/arxiu/rafols/rafols1.htm


Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?