14.10.04

 

barcelona, on ets?

.
Després de llegir l'article setmanal de Pilar Parcerisas a l'AVUI, i sobretot de l'última part, m'ha tornat a venir la imatge de la Barcelona que ens van fent els seus polítics:
Una ciutat cada vegada menys capital de res, cada vegada menys ciutat de cultura, cada vegada menys ciutat especial, original o amb encant. Una ciutat cada vegada menys capaç de fascinar ningú, cada vegada amb menys carisma, amb menys història, amb menys interès, amb menys vida pròpia, amb menys personalitat, amb menys valors dels que un dia la van posar al capdavant de les ciutats mediterrànies.
Una ciutat que s'ha venut tota ella pel plat de llenties del turisme circumstancial i l'enriquiment ràpid (dos "valors" que un dia s'acabaran).
Una ciutat cada vegada més provinciana, més de mentida, més còpia, més parc temàtic. Una ciutat pensada de cara al turista i no de cara al país ni de cara als barcelonins. Una ciutat d'"usar i llençar", una ciutat de tot-a-cent, una ciutat que l'únic que vol és omplir hotels i omplir espais de "cultura de masses". Una ciutat que ha renunciat a tot allò que volia ser i que està perduda, enlluernada per miratges. Una ciutat provinciana, pobra i que es va empobrint (per molt que alguns s'hi enriqueixin).
.
Barcelona és la fàbrica preciosa, i rendible, amb una història i un paper en l'entramat social i cultural, i que ara l'hereu escampa ha aterrat per construir-hi un macdonalds. I de retop, tot el país li va al darrere.
.
Aquí, l'últim paràgraf de l'article. Parla d'art contemporani (el tema és la bienal d'Art de Sevilla), però el que diu és vàlid per qualsevol forma de creació o de cultura:
.
Intents fallits a Barcelona: Aquest exemple sevillà ens porta sens dubte a reconsiderar l'intent fallit de la primera triennal d'art que es va aixecar a Barcelona l'any 2001, sense acabar de prendre el vol. Algú en sap res aquest 2004? Barcelona està massa mediatitzada per les infraestructures creades i l'art necessita d'entrada espais on poder respirar per ell mateix. Difícilment trobaríem a Barcelona un espai en desús tan immens com el de la Cartuja, que pugui proporcionar sorpreses a l'espectador. ¿Encara queda algun complex industrial al Poblenou que permetés moure alguna pedra per a l'art contemporani en llibertat i independència dels grans museus?, que deixés parlar la creació per la creació? A Barcelona, l'art s'utilitza com a coreografia dels grans esdeveniments, gairebé com un element decoratiu més que els artistes esperen com aigua beneïda, però no amb el propòsit que s'aixequi per la seva pròpia força. Sembla que hem perdut uns quants trens, que fora de la nostra regió ningú no coneix els artistes catalans perquè ningú no els promou, ni en tot Espanya el món de l'art té cap interès per apropar-se a Catalunya, no tenim ambaixadors de cap mena i quan traiem el nas a altres llocs ens miren com alienígenes en terra estrangera tot preguntant-nos si ens hem perdut. Sevilla encara és capaç de vendre els seus artistes al tren de l'art internacional, però Catalunya ha deixat colonitzar des de fa massa temps el seu territori per l'art internacional sense demanar res a canvi, pensant-se que n'era protagonista -res més provincià!-, anorreant la creació pròpia i fent que els seus artistes se sentin els més marginats del món: manca de revisions de les trajectòries, manca d'aparadors per a la nova creació i manca d'intercanvis amb altres comunitats i països. Mentre diem sí bwana i welcome pagant religiosament amb impostos públics a tot el que i el qui ve de fora, anem perdent dia a dia oportunitats d'imposar la renovació de la nostra tradició artística, molt més gran que totes les altres, en una actitud que si no es corregeix ràpid farà que només es pugui titllar la nostra societat de decadent.
.
L'article sencer: http://www.avui.es/avui/diari/04/oct/14/k180214.htm
.
i ens quedem curts (per educació i perquè tenim son)

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?