3.10.04

 

correus rai! i la ràdio?

.
Ha fet molt de soroll la multa a correus per no usar el català (al meu poble ho tenen tot, tot, en ridícul bilingüe). Molt soroll per no-res. Per no-res per vàries raons, una multa a correus és com un bridis al sol. Ja començaria a ser hora (massa tard!) de multar de debò els incompliments de la llei de normalització (que és ben modesta i baixa de sostre i permissiva). Però potser seria millor actuar per altres cantons molt més eficaços.
.
Per què es deixa impune la destrucció sistemàtica de la llengua per part dels mitjans de comunicació? Parlo, sobretot de la ràdio, que escolto força. Ni sintaxi, ni fonètica, ni lèxic, ni morfologia... Res no queda sencer quan passa pel paper i la boca d'uns professionals que es guanyen la vida amb la comunicació oral; és a dir: amb la llengua. En una emissora desconeguda (escoltada en una botiga) avui mateix he sentit "varapal" (parlant del congrés del PP), i tots tan aamples. Però estava escrit! Era en una notícia que llegia el locutor. No és res; és un petit exemple. Ja no existeixen els pronoms febles. Ja no existeixen les vocals neutres. Ja no hi ha distinció entre esses sonores i sordes. S'han acabat les regles de subordinació de temps verbals. Elisions i sinalefes? i això què és? S'han acabat les regles dels diftongs: feu-ne o no allà on us vagi més bé. Comes i punts? els locutors els ignoren absolutament i fan pauses als llocs més inversemblants (dificultant en gran manera la comprensió del que pretenen llegir). Entonacions de pregunta, de subordinació...? Ni parlar-ne!...
.
I ja no parlem d'un concepte que hi havia abans, que era l'"estil", la consciència de la bellesa i l'elegància d'allò que es redacta. No cal mirar-s'hi gens: la llengua és el de menys; el que interessa és una altra cosa (quina? si estem treballant amb la llengua!).
.
I encara deu ser més exagerada una petició tan simple com la de conservar l'entonació de la llengua (del català, no del castellà o de l'anglès) i tenir-ne cura. Hi ha manuals de pronunciació i entonació. N'hi ha, sí. I hi ha una manera d'entonar i pronunciar el català, els diferents tipus de frases (element tan important com la sintaxi o el lèxic), però els professionals de la llengua (com són els locutors) no saben ni que existeixi aquest concepte.
.
A cada noticiari, a cada programa es podria fer una llista d'errors sovint molt llarga. M'imagino els pobres assessors i correctors de les emissores (les que en tenen): sabent que fan una feina inútil, que ningú en fa cas i que són els últims micos de la casa.
.
No m'estranya, perquè el mateix passa amb els assessors de llengua oral d'alguns teatres (com el Teatre Nacional de Catalunya): ja poden anar dient i aconsellant, que els actors passen absolutament dels seus advertiments. Ells són actors, i famosos, i ningú no els ha d'anar a explicar com cal pronunciar una frase. (Els actors: uns altres professionals de la llengua molts dels quals sembla que tinguin com a missió destrossar-la.) Igualment m'imagino els locutors: absolutament insensibles a la llengua, inconscients, inconscients del mal que fan i, sobretot, amb cap ganes d'esforçar-se un pèl per fer-ho bé.
.
Potser és una mica dràstic, però no hi ha altre remei que aplicar als locutors i redactors la mateixa llei que s'aplica a correus: Multa a qui trepitja la llengua. O, al menys: qui destrossa la llengua, que no la toqui. En un país civilitzat i que s'estima la llengua (i que creu que és un puntal de la seva natura i la seva cultura), és inconcebible que des de mitjans audiovisuals (i públics!!) es destrossi la llengua impunement. Com a mínim, aquests locutors i redactors (tenen noms i cognoms) han de desaparèixer de les ones. Que facin una altra feina, i si són incompetents en l'ús de la seva eina de treball, que els acomiadin. Som un país seriós o no? Ens creiem això de la llengua o no? Volem tenir un model de llengua o no? Aquest model l'han de donar els poders públics des dels mitjans de comunicació o no? Han de vetllar per la qualitat de la llengua que s'exposa al públic o no?
.
Doncs actuem en conseqüència. Menys multes a Correus i més mirar com tracten la llengua els que la tenen com a eina de treball i l'exposen diàriament al país (i ja no parlem si treballen per la Generalitat). Al capdavall, el model de llegua es fa des d'aquests llocs. I anant com anem, anem al suicidi.
.
No sé qui s'ocupa de la politica lingüística, però aquesta és una de les feines de més vital importància ara i en aquest país. I m'hi jugo el que sigui que no es farà res. Per què? Doncs perquè això de la llengua, de debò de debò, anant a fons, no els interessa gens ni mica. Segur.
.

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?