1.10.04

 

V. A. E.

.
¿Què té aquest home que cada vegada que hi vaig a parar hi quedo enganxat?
És com un torrent, com un rierol, com una gran cascada, com una mar en calma, com un temporal marí, com un rial de muntanya, com un riu calmós, com una ribera de pollancs, com una bassa d'aigua clara, com un llac d'alta muntanya, com una pluja lenta i constant, com ploure a gavadals, com un ribell sota el sol, com el pou més fondo, com un degoteig petit, com llimerol sobre llosa, com pantà de fúria continguda, com torrentada impetuosa, com xipoll al mig del camí, com gorga ombrosa, com aquella onada incessant, com el pou a l'oasi, com corrent marí, com sèquia d'horta, com espès aiguamoll, com l'obi al revolt, xipoll content...
...I se m'emporta i m'empeny, entre versos i versos...
.
.
.
I
"Escolta", diu, per dir alguna cosa,
sense tenir encara noció
del que ha de dir irremissiblement,
i recolzant, o demorant, l'enigma.
Li mira, ell, el pit, agressiu, bell;
i ella segueix, desmenjada, caient-se,
car no li ve la frase que aguardava,
i desisteix, tal vegada, de dir-la:
"Escolta, anem", i van enlloc, i callen;
li fot un colp de peu a una pedreta,
i aixeca pols, una pols o coloms.
Lluny, xiula el tren, entre els albercoquers.
.
.
.
III
Molt més humà, més pobrament humà,
jo sóc aquell que implorava un ajut
amb balbes mans, amb la boca de pols,
com demanant una almoina de vida.
.
.
.
XII
"Anem al llit", et propose, besant-te,
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussite, i t'agafe
en un grapat, tendral, amorosíssima,
els teus cabells, el mugró de l'orella,
amb gran amor i por de soledat.
I amb tarannà de qui ja no pot més,
ni resistir ni resistir-se més,
ets ja dempeus, dintre del meu abraç,
tot assentint, amant: Anem al llit."
.
.
.
XVII
Eficient, delicada, dolcíssima,
ha estat la mà, descapollant-me, tèbia,
càlidament treballant amb la llengua,
fent-me sentir aquell delit extrem,
mereixedor de la glopada unànime:
mai no podré oblidar aquest dia.
M'has enramat de besades molt grates,
fent-me vessar engrunes seminals.
.
.
.
. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, L'AMANT. (obra completa, 5)

Comments:
És un dels grans, sí senyor. ¿Has escoltat Ovidi Montllor recitant "Coral romput"? Crec que s'ha reeditat; és impressionant.

Lola (paraules)
 
Sí Sí Sí. El van reeditar a la capsa de cds de l'obra completa de l'Ovidi.
Algú em va explicar fa un parell d'anys que un profe de Bellaterra (de literatura, suposo) se l'escoltava sovint, i que ell també. I jo també. I de tant en tant trobes algú, o saps d'algú, que també el té com a "disc de capçalera", l'escolta sovint, i se'n sap alguns fragments de memòria, amb la cadència i la veu de l'Ovidi (i la guitarra del Toti Soler).
Es podria fer una mena de congregació de devots del "coral romput" de la trinitat Estellés/Montllor/Soler. Seríem molts més dels que ens pensem.
petons.

nohosé
 
Sí Sí Sí. El van reeditar a la capsa de cds de l'obra completa de l'Ovidi.
Algú em va explicar fa un parell d'anys que un profe de Bellaterra (de literatura, suposo) se l'escoltava sovint, i que ell també. I jo també. I de tant en tant trobes algú, o saps d'algú, que també el té com a "disc de capçalera", l'escolta sovint, i se'n sap alguns fragments de memòria, amb la cadència i la veu de l'Ovidi (i la guitarra del Toti Soler).
Es podria fer una mena de congregació de devots del "coral romput" de la trinitat Estellés/Montllor/Soler. Seríem molts més dels que ens pensem.
petons.

nohosé
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?