27.11.04

 

lluites pel poder en el panorama poètic

.
El patètic enrenou guadalajarià segurament ha esmorteït una guerra que s'està duent a terme, m'han dit, en el panorama de la poesia catalana. Es veu que un cop mort Miquel Martí i Pol s'estan movent les fitxes per nomenar el seu successor com a "poeta del regne", "poeta del règim", "poeta del poble", "poeta nacional", "poeta mediàtic", "poeta dels 10 més venuts", "poeta oficial", "poeta més llegit", "poeta dels cantautors", "poeta dels mestres", "poeta de nadales, casaments i esqueles" o com se vulga dir.
.
Ja se sap que aquest és un país on només hi cap un element de cada espècie (un pintor, un poeta, un narrador, un crític, un arquitecte, un modern, un avantguardista, un perruquer...), i que a aquest element se li fan tots els honors, i els altres que s'espavil·lin. Doncs bé, ara el lloc de poeta està buit i es veu que hi ha corredisses per ocupar-lo.
.
Per un cantó, l'excercit Margarit ataca per la dreta, mentre que hi ha uns moviments sinuosos de les hosts Casassianes per la "soi-disant" esquerra "soi-disant" moderna. Mentrestant, el Centre que detenta el poder prova de Subiranejar algú de la seva companyia (o a ell mateix). Però hi ha qui imparablement vol Bofillitzar el tron reial, o bé enForcanar-lo. Pel flanc lilós, la cosa es mou entre la Peça rodona (que no té gaires opcions per qüestió d'edat) o bé la que ens té Refarts de la seva estultícia. Mala peça al teler tenen les dones (que tenen representants molt millors, però discretes i que no entren en lliça). La cosa es complica quan s'ha desenterrat un especimen congelat, Bru i Salat (però molt fat), que ara remou la cua també pel camp de la lírica. I a més sembla que torna a engegar motors l'ínclit Hosanna Susanna a veure si encara pot xuclar més de l'erari públic (i del gaudinià). Des del diari, s'enCastillona un altre candidat que es vol anarcoide (doncs per què vol poltrona?), mentre que d'un altre diari un pretendent mascle i gironí fa esforços per no quedar-se enrere i, Comadira que comadiraràs, va fent la viu viu. A tot això, s'ho mira de lluny el Pare Abraham, i rumia la seva jugada, a veure a quin excèrcit aposta, el mateix que fa un altre mentre Alça la móra. L'Abraham voldria que Santpere ocupés el tro, però aquest ja té el del Cel (hi fa de porter, diuen) i tampoc no és cosa de coronar terceres edats; i el que l'alça recerca entre gins, sobrassades i quelis algun nom illós, que de moment no troba (se li han mort els bons). A l'altra banda ho observa també el tripartit FolchCornudellaPuigtobella tot repassant les llistes dels seus representats a veure qui col·loquen. I també comença a moure's l'exchèrcit sudista, sense un candidat clar (les hosts enemigues els tenen azaplanats). Ja ho veieu: que la cosa es mou.
.
Més o menys així m'ho han explicat. Si non é vero, é ben trobatto. I deu ser força veritat. La guerra ara és sorda i molt oberta. Però quan sigui a quarts de final, serà dura i cruel, i es farà sentir més. M'agradarà mirar-ho, de lluny, com sempre. I anar observant, des d'ara, els moviments de l'un i de l'altre i interpretar-los en clau d'Assalt al Poder.
.
El rei ha mort. Visca el Rei!
.
Però, sisplau, feu-me cas: aneu a buscar la poesia allà on és i no allà on us volen fer anar els mercaders de la cultura i estrategues ocults. Que es barallin ells pel poder, que això els distreu. Mentrestant, els de debò van escrivint bona poesia. Busqueu-la; tampoc no és tan difícil.
.

Comments:
No sé si és cert del tot, però és suggerent i divertit. T'has oblidat de l'orgull del Carles Miró, de l'irritant Ramon Dachs, de la colla dels Quaderns Crema i potser d'algun ressagat del maig del 68 o de la generació dels 70, i algun altre (la Xirinachs i els de Tarragona?). I recorda que a les illes hi ha el Biel Mesquida, que no podrà ser mai "poeta nacional", gràcies a déu, però que és molt bo i ens redimeix de la coliflor mariadelapaujaner.
M'ho he passat bé. El puc copiar i passar-lo als amics?
 
Està molt bé i és molt suggerent. ¿Has pensat a oferir-ho a TV3 per a una sèrie d'intriga o per un culebrot de sobretaula? Jo ho faria. I el Vicenç LLorca i el Carles Duarte? Que ja no juguen?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?