19.12.04

 

assaig - heretgia

.
L'actualitat de l'assaig és l'actualitat de l'anacronisme. L'hora li és menys favorable que mai. Es troba aixafat entre una ciència organitzada en la qual tots pretenen controlar-ho tot i a tothom, i que exclou allò que no s'ajusta al consens mitjançant lloances hipòcritament exalçadores d'"intuïtiu" i "suggeridor", i una filosofia que s'acontenta amb les restes buides i abstractes d'allò que la professió científica encara no ha ocupat i que precisament per això esdevé per a ella objecte d'una activitat de segon grau. Però l'assaig s'ocupa amb allò que hi ha de cec en els seus objectes. Voldria fer esclatar, amb conceptes, allò que no entra en els conceptes o allò que revela, per les contradiccions en què aquests s'emboliquen, el fet que la xarxa de la seva objectivitat és mera cerimònia subjectiva.
[...]
.
-I acaba dient:
.
Per això la llei formal més pregona de l'assaig és l'heretgia. Mitjançant la contravenció de l'ortodòxia del pensament es fa visible en la cosa allò que és secreta i objectiva finalitat de l'ortodòxia de mantenir invisible.
.
Theodor W Adorno. L'assaig com a forma. Trad. Gustau Muñoz. Publicacions de la Universitat de València. València, 2004. (col. Breviaris, n.3)

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?