19.12.04

 

de fa trenta anys

.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana no sé exactament què fa ni per què serveix, però fa poc ha reeditat el llibre La generació literària dels 70, que el 1971 van escriure Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells i que gairebé no va arribar a les llibreries (segrestat per l'aparell franquista) fins el 1976.
.
Repassant-lo es poden fer moltes consideracions i deduccions. De com ha canviat el llenguatge de la crítica i el llenguatge col·loquial (la major part del llibre són entrevistes); de quines coses deien alguns esriptors el 1970 i què diuen trenta-quatre anys després; de com va ser feta la tria dels 25 estrevistats, sota la "tutela" de les forces vives de la cultura i la universitat del moment; de qui hi ha i qui no hi ha; de com han evolucionat les trajectories literàries d'uns i altres; de totes aquelles certeses i totes aquelles il·lusions que hi havia en els darrers anys de la dictadura...
.
Ara, però, em quedo amb una impressió més vague i més general: He fet l'exercici de pensar en un llibre semblant escrit ara mateix: qui hi hauria, què es diria, amb quina llengua es diria i amb quin esperit s'hi parlaria. D'aquests membres de la "generació dels setanta" m'ha agradat la manera d'expressar-se, la profunda convicció de les seves idees polítiques i literàries i alhora la senzilesa i la "humilitat", si espot dir així, amb què les exposen, la naturalitat de la feina d'escriure; sense divismes, sense escarafalls, sense consciència de ser la generació que en certa manera donaria una empenta decisiva i fonamental a la literatura. Sense creure's el paper que acabarien fent en el panorama de les lletres; només creient en la literatura, en la feina ben feta i en la seva responsabilitat (hi ha excepcions, és clar, però és la tònica).
.
Tan diferent d'algunes generacions posteriors, que fan dubtar que creguin en la literatura, en la feina ben feta o en la responsabilitat, i creuen de manera absoluta en el paper que diuen que acabaran fent en el panorama de les lletres.
.
Són consideracions, les primeres. Potser en vindran d'altres.

Comments:
Comparteixo bona part del que dius. Només dues coses: jo no recordo haver tingut problemes per trobar el llibre en el seu moment; en segon lloc, un llibre complementari interessant, encara que sense els elements autobiogràfics que, com tu, penso que són bàsics i amb una altra perspectiva, és "Antologia de la narrativa catalana dels 70" de Jaume Martí, Carme Rey i Albert Porqueras. Com a curiositat: quina disparitat de tendències i de continuïtat.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?