3.1.05

 

pasqual vs. joan (demanar la lluna)

.
Parlant del projecte de reforma de l'Estatut, Pasqual Maragall acaba de declarar que no demanarem la lluna:
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es va mostrar ahir convençut que el nou Estatut serà acceptable per a Espanya i suficient per a Catalunya, i va subratllar que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "ens coneix i sap que nosaltres no demanarem l'impossible, sap que no demanarem la lluna". Diu l'Avui, ( http://www.avui.es/avui/diari/05/gen/03/150103.htm )
.
Pasqual Maragall faria bé de llegir-se els discursos del seu avi. En un d'ells parla a una associació de joves i els diu textualment que "heu de demanar la lluna". Els diu que la gent es riurà d'ells, que els diran idealistes i somiatruites, però que no desesperin, que demanin la lluna. I així veuran que la lluna es va acostant. Maragall (el bo, l'avi d'en Pasqual) sabia que cal demanar la lluna, que cal posar els objectius allà on cal i no allà on s'assegura no rebre garrotades ni decepcions.
.
I Maragall (el bo) acaba dient que quan ells, els joves, vegin que a ells ja no els plau demanar la lluna, quan vegin que ja hi ha algú més jove que ells al darrere seu que demana la lluna i que els empeny, que els deixin el lloc, perquè la iniciativa, el progrés i la màquina dels pobles són els joves, els que encara són joves i se'n senten, els que demanen la lluna. Joan Maragall, pròcer de la burgesia, del catalanisme i del país, demanava la lluna en èpoques molt difícils. Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya, producte d'una mena de burgesia i d'una mena de catalanisme (?), en èpoques de color de rosa mira cap a terra i demana un gra de pols.
.
Som molts els que preferim Joan a Pasqual
.
Em sap greu no tenir el text a mà, però el podreu trobar a les Obres Completes de Maragall (el bo) o aquí :
http://www.escoltesiguies.net/vallesmaresme/t06.html (tot i que a mi em surt el full en blanc).
Si algú el troba, el pot penjar a la xarxa? Gràcies.
.

Comments:
M'ho crec. Ho buscaré a les obres de Maragall.
Però: Com és que cap periodista ni comentarista ni tertuliador no ha caigut en una comparança tan neta?
Fàcil: ningú no llegeix a Maragall.
País!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?