5.1.05

 

sarrionaindia

.
Sempre hi ha un tren molt llarg
que a l'albada surt de l'estació.
Una dona negra mira
per una finestra
sense poder dir adéu a ningú.
Sempre hi ha un cor partit,
mig se'n va amb el tren
i l'altre mig es queda a l'estació.
Plou, i es mullen
els vidres, es mullen
els vagons, es mullen els raïls.
El tren sempre va cap a l'infern
.
.
Joseba Sarrionainda
.
.
.
(És bo recordar de tant en tant els poetes perduts, oblidats, silenciats, exilats, prohibits, amagats. És bo de recordar els bons poetes)

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?