5.2.05

 

lectura de dissabte a la tarda

.
"Perquè així i només així les ombres deixarien de ser-ho. I ella vol ombres, només ombres en el seu camí fet de roderes mig esborrades en la pols d'un erm sense horitzons. I ara, asseguda tranquil·la al llindar de tots els límits s'aguanta amb la mà la paraula, l'únic que la podria salvar del naufragi de mirar enrere. Fins que un dia la deixarà anar. I els límits esdevindran nous espais sense camins ni roderes. I de nou la recerca d'un llindar on reposar-se de l'ànsia de ser; fins a la nova paraula desbocada, fora de control. Però ara no, ara ella pertany a les ombres que els seus mots han creat i oblidat, les ombres conjurades pels seus actes. Només ara es pertany, i pot asseure's a viure."
.
Danielle Collobert. Dire II. Dins: Oeuvres I. Paris, P.O.L. 2004.

Comments:
Hola em dic Christian i tb escric en "Blogger" , ja que no tenia coneixements va ser la manera més fàcil de tenir la meva web (per cert: http://soulasylum69.blogspot.com/)
m'agrada com escrius, tens ritme i musicalitat.
Per cert saps de gent que tingui CD'S dels Soul Asylum????????
Em faries un favor molt gran. Gràcies.
 
soul assylum? em sona, però no tinc res ni conec ningú. em sap greu. La meva ànima potser també necessita un asil; però aquesta ja és una altra història. El que dius de la meva escriptura... Si t'agrada, doncs millor. I moltes gràcies pel piropo.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?