19.2.05

 

m.b. (3)

La cerimònia de necrofàgia i necrofília organitzada entorn a la mort de Miquel Bauçà ha estat i és no només escandalosa, sinó sobretot clarificadora. Tothom a córrer a posar flors a l'altar d'un mite que mai no havia volgut ser-ho. Tothom a explicar la seva anècdota personal amb el poeta. Tothom a reconciliar-s'hi i a dir que des de sempre n'ha estat un gran admirador. Tothom a primera fila a totes les fotos. Tothom a comprar llibres d'aquell poeta que no els interessava (ni potser els interessa) gens ni mica. L'editor, corrents a reeditar aquells llibres que tenia oblidats. Els llibreters, corrents a posar els seus llibres a les prestatgeries, quan mai no els hi havien tingut ni potser no en sabien l'existència, o eren d'aquells llibres que tornaven de seguida al distribuïdor (i algunes llibreries han fet "altars" especials amb els seus llibres!). Tothom a pregonar que bo que era. Tothom a posar el seu granet de sorra en la construcció d'un mite, que deu ser allò que ens agrada i el que necessitem.
.
Pels diaris hem pogut veure exercicis impúdics, i fins i tot obscens, de certs escriptors i editors (Per què?). Pàgines que a més d'un han de repugnar.
.
Llegeixo la llista dels "escollits" que van llegir al Palau Moja els textos de Bauçà. Trobo que n'hi sobren. I trobo que n'hi falten uns quants.
Per exemple:
On són els membres dels jurats que el van premiar?
On són els editors que el van editar quan ningú no li feia cas?
On són alguns dels amics que el van acoillir i ajudar en èpoques difícils?
Algú els va convidar?
On són, per exemple, l'editor de "Quaderns del Bordiol" de Centelles (editor de Poemes, el 1973) o l'editor de "Les edicions dels dies" de Sabadell (que va editar l'extraordinari Les mirsines, el 83) ?
On són els lectors anònims, aquells que Bauçà realment tenia, els admiradors silenciosos, els que justifiquen realment la seva obra? És correcte un homenatge a Bauçà ple de patums i oficialitats?.
.
Bé, de fet, tant me fa. Que facin el que vulguin amb el mort i la seva memòria i la seva obra. Ell és més enllà i més fort que tot això. Tots els paràsits necròfils i constructors de mites a mida ja aniran apagant-se.
.
O no. Al final, són els que acaben guanyant.
.

Comments:
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
 
Hi ha hgut coses indignes (entrevistes imaginàties, arrivismes...) i coses normalíssimes i necessa`ries (alguns articles, el programa de btv
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?