25.2.05

 

m.b. (4)

.
Unes ratlles que signaria, ampliaria i multiplicaria:
.
El pitjor, sens dubte, és la distorsió neutralitzadora i tranquil·litzadora que s'ha produït al voltant de la seva poesia. Ho vaig veure clarament l'altra nit en una lectura de l'obra de Bauçà. Hi havia alguns lectors, i eren escriptors, que van sentir la necessitat imperiosa de convertir la poesia de Bauçà en una mena de brometa davant la qual es podia riure. Així, aquests lectors-escriptors que anaven dient les brometes i alguns membres del públic que anaven rient les gracietes es quedaven tranquils davant el repte de l'obra de Bauçà i neutralitzaven els seus efectes. L'obra de Bauçà no és cap broma. Ni en els moments més sarcàstics t'ha d'oferir la sortida fàcil de l'alleujament que significa el riure. És una obra que juga a tot o res. I, en aquest sentit, s'assembla a altres obres, poques, fetes des de la mateixa exigència màxima, obres com les d'Osip Mandelstam i Paul Celan.
.
Són de Sam Abrams (sí, què passa! I estan molt bé. A vegades ho encerta de ple) a l'Avui de dijous 24 de febrer 05
.

Comments:
doncs si llegeixes el pais d'avui tindràs un m.b.(5)
 
Doncs ja se m'ha escapat. A veure si l'aconsegueixo... (al bar de sota?)
 
una mica a bou passat (feia el xafarder per posts antics), però pensant en un acte que va tenir lloc temps després, el que és més curiós és que, per a abrams, l'obra de blai bonet sí que deu ser una broma. i, sobretot, l'homosexualitat de blai bonet. ¿per què està malament, doncs, que en un moment determinat la gent s'agafés de la banda de l'humor l'obra de bauçà?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?