16.2.05

 

m.b.

Me n'he assabentat tard, molt tard (això passa per aïllar-se uns quants dies): L'han trobat, mort, a casa seva.
Però:
.
Em nego a acceptar i a creure allò que diuen alguns: "és la mort que ell hauria volgut", "és la mort adequada a la seva vida i a la seva obra"... Dir això és només construir-se un Bauçà a mida, que respongui a les necessitats d'un mite que hem construít i que ell mai no havia volgut ser; un mite que admirem i que ja ens va bé i en la construcció del qual mai no hem tingut en compte que al darrere hi ha un home, una persona.
.
Em nego a dir, repetir i acceptar allò de "poeta maleït". Maleït? De què? Per qui? Ha publicat el que ha volgut, en una editorial que el cuidava molt. Ha obtingut sempre l'acceptació i l'admiració de públic, crítica i escriptors de tota mena de tendències, estils i pensaments. Ha obtingut premis i reconeixements públics i privats de tot tipus. Està en boca de tots que és un dels més grans, i ningú no ho discuteix. Això és un "maleït"? Ara bé: Que la seva situació psicològica personal l'ha fet ser "un estrany" (en just epítet de Jordi Coca), és ben cert; però és una altra cosa. Un "maleït" deu ser algú a qui es margina contra la seva voluntat i a qui, tenint mèrits i vàlua de sobres, no se li reconeix res i se li nega el pa i la sal. I el país sí que n'és ple d'aquests.
.
Em nego a fer de l'escriptor un déu i de l'home un mite. Bauçà és un molt bon escriptor. Un dels millors. Té coses extraordinàries, i que cal llegir i rellegir i rellegir. Però la seva obra participa també de la seva malaltia: obsessiva, obcecada i excessiva. Això no li treu cap mèrit, però cal llegir-lo també amb la distància de la crítica objectiva.
.
Em nego a afegir-me al cor d'aduladors d'un personatge fet mite i d'una obra llegida des de la ceguesa que dóna aquesta actitud. Jo m'apunto al grup de lectors que fruim molt i molt amb la seva obra però alhora la llegim críticament i hi podem trobar defectes; i que hi reconeixem un home, i un home malalt. Ni mites ni déus ni històries: una persona i uns textos. I amb la major objectivitat possible és quan brillaran de debò l'home i l'escriptor.
.
I convido a rellegir l'article de Jordi Coca a l'Avui: http://www.avui.es/avui/diari/05/feb/11/460211.htm
.

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?