29.4.05

 

bushtos

.
Sabadell. Aquest matí. Un bar amb uns quants estudiants. Estic bevent alguna cosa i mirant un diari, i sento aquests joves parlar. Em faig creus del nivell del diàleg. Hi ha alguns joves que encara pensen i que saben parlar. Això em fa reconciliar una mica amb el món.
.
Tot d'una la conversa gira entorn de la política municipal, l'alcalde, el seu germà, els seus sequaços i els homes del partit. I ells, sense cap escarafall van parlant-ne, i déu n'hi dó dels arguments i del que diuen. Són gent llesta i preparada. Una cosa em fa gràcia, la inventiva popular:
.
Sempre que parlen dels Bustos diuen "bushtos" (BUSH-TOS). Ho trobo genial. M'he quedat amb les ganes de felicitar-los. Com a mínim, ho poso aquí.
.
PASSA-HO
.

26.4.05

 

després del dia

.
Ja ha passat Sant Jordi.
.
Normalment no em compro mai llibres aquest dia. És impossible entrar a una llibreria i comprar. O sia que aquest dia "no toca". Però per acompanyar uns amics hi vaig entrar. I me n'alegro: Hi vaig trobar un llibret molt especial, ben editat i original, un objecte bonic.
.
És un llibre de Carles Hac Mor. Es diu Ho he fet fer, i és editat per Cafè Central i Emboscall, dues editorials més o menys marginals. De debò que em sembla haver fet un descobriment. No només el llibre és bonic, sinó que és bo. I, a més, pertany a una col·lecció que pinta prou bé. La col·lecció es "Black Mountain" i ha editat quatre volums: Autobiografia, de Robert Creeley (que vaig llegir que ha mort aquests dies), Ho he fet fer, de Carles Hac Mor, Com si Girona, de Víctor Sunyol i Vers projectiu, de Charles Olson. Només he vist aquest de Carles Hac Mor, però espero trobar els altres tres.
.
La pena és que aquests llibres poc convencionals són difícils de trobar si no és en llibreries especials (les bones llibreries), i no tots tenim la sort de tenir-ne una a la vora. Però ara que els he descobert, els seguiré la pista. De cada una de les dues "editorials" en tenia notícia i en tinc llibres i llibrets, però aquesta col·lecció sembla nova (el llibre és del gener de 2005).
.
Un poema del llibre:
.
PUJAR-SE'N AL CEL
En aquesta tanka,
com la proa amb les ones,
uns mots en fila
van netejant els vidres.
Hem fet cap a on érem.
.
Un altre:
.
AQUÍ CAIC, AQUÍ M'AIXECO
.
Amb poesia,
tota enfaristolada,
tan poc poruga,
fotrem la davallada
a la vil foscor impura.
.


23.4.05

 

de sabadell

.
Vaig veure el debat a "La nit al dia" sobre el que passa a Sabadell. Conec algú en aquesta ciutat, gent diferent, de diferent ideologia i tarannà. I sempre, de fa uns anys, han coincidit tots a tractar l'alcalde Bustos de populista extrem. Que té el poble atemorit, que té moltíssima gent comprada, amb càrrecs, beneficis, col·locacions laborals, favors deguts... Que ha establert una gran xarxa de dependències i té molta part de la ciutat a la seva mercè... Tots ho hem vist en algunes pel·lícules, però a Sabadell és la realitat més crua. Poble dominat, controlat, atemorit, deutor de favors, lligat de peus i mans per un estat entre mafiós i policial i de dictadura sudamericana. Bustos és l'alcalde que no fa un pas sense un fotògraf al costat que li vagi oferint material per la seva eterna campanya de promoció personal. I això el PSC ho aguanta? Doncs sí, perquè saben que així es guanyen les eleccions en una ciutat, i al partit el que li interessa és guanyar ciutats, no governar-les ni administrar-les.
.
A això s'hi afegeix un "estat policial" amb una policia militaritzada que tracta amb una gran condescendència i permissivitat els atacs i els actes de violència feixista i actua amb una desmesurada contundència, força bruta, atemoriment i salvatgia contra els joves independentistes o que porten "rastes" o que tenen una estètica de l'anomenada "esquerra anti-sistema" o "antiglobalització". I fa anys que tothom protesta d'això i no s'ha mogut res ni ningú, sinó al contrari. Fa molts anys que tothom alerta que Sabadell (i, per extensió, el Vallès) és un camp lliure als feixistes amb l'aquiescència dels germans Bustos i el seu govern, i que ningú fa cas d'aquests avisos, per més que l'Ajuntament faci reunions i declaracions.
.
Està en la memòria de molts una brutal càrrega policial contra una concentració independentista en la qual l'alcalde i el seu germà, ara dimitit, indicaven als membres de la policia a quins joves en concret havien d'atonyinar. Tothom a Sabadell coneix algú a qui la policia ha retingut sense cap mena de motiu, només pel seu aspecte extern (jove, amb "rastes", d'esquerra, antiglobalització, independentista...), i ha estat vexat de paraula o d'acció, que ha estat obligat a parlar en castellà, que ha estat motiu de befa i escarni per part de la policia per les seves idees o aspecte físic. Tothom ho té a la memòria o ho recorda a les seves carns. El cas que ha desfermat tot aquest conflicte no és més que un entre tants i tants.
.
No és d'estranyar, doncs, que davant de l'acte de dimissió emotivament fort que va protagonitzar el germà de l'alcalde (regidor de governació), molts sabadellencs hagin reaccionat de manera insensible i no creient-se res. Són molts anys de sofrir aquesta política de Paco i Manuel, i ara són molts aquells a qui tot això no els fa cap pena i pensen que tot és teatre (és un gran comediant, diuen) o no els fa cap pena perquè molts han patit molt més que ell per culpa del seu govern, o desgovern.
.
Jo mateix, que visc a molts i molts quilòmetres de Sabadell, m'enervo quan hi penso. M'imagino el que deuen passar els sabadellencs veient que la seva ciutat ha caigut en un pou de desgovern i, en un altre terreny, com es va despersonalitzant i perdent tot el que havia guanyat de ciutat moderna, dinàmica i capdavantera en tants aspectes. Una pena, per culpa d'un petit dictador populista i d'un partic cec per ambiciós.
.

21.4.05

 

manipulacions als noticiaris

.
Anava amb cotxe mentre per la ràdio sentia com tothom anava histèric a punt de saber qui era el nou patriarca dels catòlics. I em vaig empassar tots els anuncis i parlaments des d'un balcó del Vaticà. Primer va parlar un senyor que va anunciar que ja hi havia amo i quin era el seu nom i tot això. I després va parlar el nou pontífex i va dir no sé què.
.
Tots aquests parlaments van estar interromputs a cada frase, o a cada paraula, per aplaudiments i crits de la massa enfervorida. Normal quan fa dies que van erràtics sense pastor i a mercè del mal, pobrets.
.
Però el cas és que després van anar passant la informació als butlletins de notícies. I la van passar dient que "escoltaran el so real del que ha passat a la plaça de sant Pere". So real?? Per tal de fer-ho breu, van anar tallant totes les pauses, els silencis i els aplaudiments i crits, i van passar seguits els talls de so dels parlaments des del balcó, sense res més.
.
Aquells que van escoltar només les notícies i no l'esdeveniment en directe, van escoltar un "so real" que no tenia res a veure amb el que va passar en realitat. I ningú no avisava que era un so manipulat i muntat; ans al contrari, ho presentaven com a document fidedigne.
.
Quanta mentida!! I després pateixen perquè amb el fotoshop es poden manipular fotografies! Si amb unes simples tisores es pot manipular qualsevol cosa!!
.

17.4.05

 

cinc de fried

.
llegir poemes
.
Aquell qui
d'un poema
n'espera la salvació
faria millor
si aprengués
a llegir poemes
.
Aquell qui
d'un poema
no n'espera cap mena de salvació
faria millor
si aprengués
a llegir poemes
.
.
.

la limitació

En molts llibres
m'he llegit
a mi mateix
i no res més que a mi mateix

Allò que no era jo
no he pogut
de cap manera
desxifrar-ho
.
Per això
realment
no fa cap falta
llegir els llibres
.
.
.
allò indicible
.
Hi ha poemes
la força verbal dels quals
només és superada
per la buidor de contingut
.
Però també hi ha poemes
la buidor de contingut dels quals
és superada
per l'afàsia
.
Per desgràcia també els poemes
d'aquest segon grup
estan ben lluny
del silenci
.
.
.
condició adicional
.
Allò important
no és només
que un ésser humà
pensi allò correcte
.
sinó també
que qui pensa
allò correcte
sigui un ésser humà
.
.
.
Nens i persones d'esquerra
.
Qui diu als nens
heu de pensar de dretes
és de dretes
Qui diu als nens
heu de pensar d'esquerres
és de dretes
.
Qui diu als nens
no heu de pensar per a res
és de dretes
Qui diu als nens
tant és el que penseu
és de dretes
.
Qui diu als nens
el que pensa ell mateix
i també els diu
que en alguna cosa es pot equivocar
aquest potser
sigui d'esquerres
.
.
ERICH FRIED
.

11.4.05

 

pixats de camioner

.
(perdonin que parli d'aquest tema, però és que m'ha deixat perplex)
.
Aquests dies he hagut de fer molta carretera per Europa i Espanya (no, no és d'envejar, ho prometo) i, com sempre, m'he fixat en la gran quantitat d'ampolles d'aigua que hi ha a les cunetes de les carreteres, però no buides, sinó plenes d'una aigua groguenca, com aigua vella de pluja.
.
Avui he fet un bon tros d'autopista amb un company, i també ho he observat. Li ho he comentat, i s'ha estranyat que no en sapigués l'origen. M'ha dit:
-Són pixats. Pixats de camioner.
-Què?
-Sí, pixats de camioner.
.
Doncs sí. Ell ho sap de bona tinta perquè coneix aquest ofici. Resulta que els camioners de llargues distàncies (o curtes) no es poden permetre el luxe de parar a pixar, o els fa mandra, i quan tenen la bufeta plena, sense ni parar de conduir omplen un ampolla d'aigua, la tapen, i la tiren per la finestra; cap a la cuneta, cap als camps, cap allà on sigui. (La tiren tapada, senzillament, perquè amb la velocitat no els esquitxi.)
.
No és broma ni és una llegenda urbana. Us repto, com ha fet el meu company, a obrir-ne una i olorar què hi ha a dins: pixum fermentat al sol uns quants dies. I d'això les carreteres i les seves vores n'estan plenes plenes plenes.
.
I què hem de fer?
.
No ho sé, però alguna cosa oi?
.

8.4.05

 

v.r. vs v.r.

.
L'ínclit Víctor Ripoll podria escriure una nota a la seva aclaparadora columna de "El Temps" parlant d'un article. L'article es titula "Eumo, una editorial que ja ha fet història". I el comentari seria d'un fragment que diu:
.
[El senyor Ricard Torrents] hi continua vinculat a través de la Societat Verdaguer i del seu mestratge i prestigi permanents, compartits amb Segimon Serrallonga, la persona que va vetllar per la qualitat de la llengüa d'Eumo, fins a la mort del poeta.
.
La nota, amb el seu estil habitual, podria comentar l'errada ortogràfica impressionant a la paraula "llengua", justament en aquesta paraula i en aquesta frase, i, sobretot, aquest complement, "del poeta", posat a "mort". Si no és la "del poeta" [S. Serrallonga], de quina mort es parla? No hi ha altra opció. És un cas d'aquells garrafals de complements més que sobrers, només posat per dir que Serrallonga era poeta, o per no dir el més normal i simple, "la seva mort" (que, tal i com està, mai no podria referir-se a la de Torrents), i que fa buscar al lector quin poeta s'esmenta a qui es pugui referir l'epítet, perquè en una redació normal el més habitual és que un epíte així no sigui referit a Serrallonga (i, a més, si el lector cerca algun poeta, només li sortirà Verdaguer, que no deu ser a qui es refereix el mot).
.
Víctor Ripoll podria escriure una nota amb aquest contingut, hem dit. Però no ho farà. No ho farà perquè l'article és publicat a "El Temps" (n. 1085, pàg. 65) i el signa un tal Lluís Bonada.
.

4.4.05

 

de nou

.
quants dies sense!
.
Les coses de la vida, les coses de la feina, les coses del temps...
I també unes vacancetes per Europa.
.
A veure si retornem als vells costums d'escriure de tant en tant...
.
A veure,

This page is powered by Blogger. Isn't yours?