11.5.05

 

6448 era un altre. i què?

.
M'agrada la pregunta de l'aeroplà( http://tinavalles.blogspot.com/ ): Qui devia ser el deportat 6.448? Si el senyor Marco no hi era, algú tenia aquest nombre. És una pregunta fonda, encara que no ho sembli.
.
El senyor Marco és un impostor? Sí, però no ho diria tan clar. Diu que s'hi va trobar atrapat, que la seva mitja mentida (no oblidem que va viure experiències molt dures encara que no anés a cap camp de concentració) el va embolicar i que no va poder fer marxa enrere, que va començar com a resposta a l'impuls de pensar que algú havia de posar-se al davant d'un moviment per a la memòria dels camps de concentració i extermini, i que de tots els que podien fer-ho ell era el qui en tenia més condicions. I que ho va fer. I que després ja va ser tard. M'ho crec. És evident que hagués pogut matisar des del primer moment i dir la veritat, i segurament no hauria passat res; però no ho va fer. Aquest és l'error. Un error sense tornada. (Recordem el cas, fet novel·la i pel·lícula, del "metge" i modèlic pare de família francès que va aguantar anys i anys una ficció total).
.
Però el Senyor Marco és qui ha possibilitat la memòria de l'horror; és qui ha possibilitat la conscienciació de milers de persones, adults i joves; és qui ha ensenyat molt a molts. A partir d'una mentida? Sí. A partir d'una mentida. I ara goso preguntar: I què?. M'importa ben poc la mentida original si el resultat és autèntic.
.
Això ens posa en una línia de pensament sobre la literatura i l'art.
.
És exactament el mateix que fa l'escriptor, que fa el pintor, que fa l'obra d'art. Què és una novel·la sinó la ficció convertida en realitat més real que la realitat mateixa? Un supervivent "real" de la barbàrie nazi hauria contat d'aquesta manera tot allò? Hauria estat tan eficaç? La ficció, si és més ben narrada que el real, és més eficaç. I és més eficaç i més "real" perquè en no haver de ser fidel als esdeveniments "reals" pot "retratar" millor aquesta realitat. Igual que els retrats "no fotogràfics" de Goya o de Bacon retraten molt millor el personatge a qui es vol retratar o "despullar".
.
Em sap molt greu i em frustra que un dels capdavanters de la dignitat tingui aquests peus de fang, però no li faig cap retret. Segur que ha acabat creient-se el personatge. Segur que una de les causes d'aguantar tant de temps la mentida és la mateixa causa per la que lluitava, a part de la por personal al "què passarà". Segur que l'odi que algú li pugui tenir o la frustració que puguem tenir no és superior al seu dolor. Segur que la seva feina compensa la mentida.
.
No li faig cap retret. Perquè sé la feina que ha fet. I perquè crec en la literatura, en el poder de la literatura, en el poder de la ficció per arribar a l'ànima de la veritat. En el poder de la ficció per arribar a l'emoció més fonda. Perquè crec en l'art. Per això demano: El punt de partida era mentida. I què? M'importa un rave! El que m'importa és tot el que ha vingut després. I això és real: la feina de l'Amical Mathausen és ben real i viva.
.


Comments:
"La literatura no va néixer el dia que un vailet va arribar correny de la vall de Neanderthal cridant "el llop! el llop!", amb un enorme llop gris empaitant-lo; la literatura va néixer el dia que un vailet va arribar cridant "El llop! el llop!", sense que cap llop l'empaités. El fet que el pobre nano acabés menjat pel llop de veritat per culpa d'haver mentit és un simple accident. Entre el llop de la fronda boscosa i el llop de la història increïble hi ha un resplendent terme mig. Aquest terme mig, aquest prisma, és l'art de la literatura".

I continua. En aquest text (del "curs de literatura europea") Nabokov ho explica molt bé i molt clar. Val la pena llegir-lo sencer. També posa llum sobre les reflexions que fas.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?