7.5.05

 

coses

.
Divendres a la tarda. Torno a casa. Escolto la ràdio al cotxe. Dues o tres informacions:
.
1.
El príncep d'Espanya i la seva dona han anat aquesta setmana a no sé quin poble de Catalunya a "fer visita". Tota la nit abans es van asfaltar i pintar de nou els carrers per on havíen de passar, es van esborrar les pintades deles façanes, es van pintar façanes... Es va "redecorar" el poble perquè els Senyors quan passessin ho trobessin tot bonic i brillant. Em pregunto: Com en dèiem d'això? No havíem quedat que les ocses ja no es feien així?
.
2.
Més d'un 80% dels ordinadors del món tenen a dins programes espia que poden saber-ho tot i controlar-ho tot. Saber i controlar el que hi ha dins la memòria i saber i controlar tots els moviments (visites a pàgines web, xats, correus electrònics...). Orwell es va quedar tan curt!!
.

3.

Diu que una gran empresa d'informàtica de Califòrnia té el projecte d'ancorar un vaixell de luxe davant de les costes californianes, en aigües internacionals, i omplir-lo de programadors informàtics indis (que són molt bons i molt barats) i fer-los treballar tot el dia de sol a sol; sense poder sortir del vaixell, naturalment, i pagar-los amb sous de l'Índia. D'aquesta manera, diuen, faran el mateix que fins ara i s'estalviaran els viatges a l'Índia, que són molt cars.

Els locutors / tertulians del programa comenten el fet, parlen de competència deslleial, parlen d'estalviar-se despeses de producció... Però ningú no parla per res de les condicions de treball, cap d'ells no parla de l'esclavatge que això suposa, cap d'ells no parla de justícia, d'equitativitat, de drets humans, "De facto" es dóna per suposat que ja està bé que els indis treballin en condicions d'esclavatge en un vaixell en aigües internacionals. Com que el vaixell és de luxe, deuen pensar que ja està bé

.

Tanco la ràdio i em poso el CD de la Maria del Mar Bonet cantant Vinyoli (Cants d'Abelone. Música de Rafael Subirachs. Picap, 2001):

.
(XII)
Digues-me, vida, què fer
de les meves mans, dels braços,
del silenci dels meus passos
que envaeix com un perfum?
.
De música em tornaré
no fos que, estrenyent-me els braços
teus, vida, em fessin malbé;
em tornaré pols de llum.
.
.

La carretera és ampla i el cel es dóna tot. Però... Quin és el món de debò? És el cel? Són els mots de Vinyoli i la música? Són les notícies? És la postura dels periodistes?
.


Comments:
jo em quedo amb la cançó, les notícies deixen que desitjar últimament... millor bona música que així s'alegren les orelletes!
 
M'imagino que alguns informàtics indis deuen ser hindús, però potser també n'hi ha que són musulmans, cristians i fins i tot d'ateus.

Els indis van digitalitzar tot el Diccionari Alcover-Moll (sí, el DCVB), i van fer una feina molt ben feta. I jo diria que els la van pagar bé; almenys ho espero.
 
gràcies per la precisió.
Ja dubtava jo, però al final es veu que m'he decidit per l'opció dolenta. Ara ho esmeno.
Pel que fa a l'Alcover-Moll, la feina està molt ben feta, sí; però es va fer a l'Índia justament perquè el preu era molt, però molt, més baix que fer-ho aquí.
Era tan baix, que en comptes de corregir les transcripcions manualment, es van fer tres transcripcions independents i després un programa informàtic detectava els errors (la no coincidència en les tres transcripcions), en corregia alguns automàticament i alguns altres els marcava per a la correcció puntual.
També la lingüística catalana deu alguna cosa a l'explotació dels països amb renda més baixa.
 
Ja se sap, els occidentals som uns explotadors de mena, ho duem a la sang, es veu. A l'Índia als indis no els explota ningú, no (¿et sona allò de les castes?, i qui no vol ser explotat viu fent vida "contemplativa" en un racó rosegant el que bonament li tiren). Suposo que la majoria dels que van fer aquesta feina van cobrar el que no deuen haver cobrat mai per moltes més hores i dies de feina amb patrons del seu país. Però, vinga, nosaltres a flagel·lar-nos com sempre com a vils explotadors malparits. Si hem de comparar, fem-ho sense trampes, digue'm què van cobrar i després comparem la renda mitjana d'allà i la d'aquí. I veuràs com devien treure bastant el ventre de pena. (I aquí fins fa quatre dies anàvem així, també, eh, que la meva àvia treballava en un vapor des dels 8 anys, i només és un exemple.)
 
no, no, no. No em sé explicar. No jutjo cap moralitat de l'encàrrec de l'Alcover-Moll a l'Índia. Si no, a més, no el tindríem (i bona feina em fa). Només dic que també hem col·laborat a aquesta explotació. Per més que vist des d'allà siguin uns grans sous, no podem negar que té un punt d'explotació. Així de clar i de neutre ho volia dir. Sense jutjar res.
 
el poblñe on van asfaltar i asfaltar era a Rubí.
A http://annys.eines.info/raims/
He trobat aquest post:

Sa excel·lència a Rubí

[Desinformació] - Andreu - andreu&eines.info @ 12:35:18

Més d'un cop ja he penjat aquí cartes dels lectors d'algun diari que trobo interessants, potser estaria bé crear-ne una secció expressament... Aquí en va una altra aquest cop en castellà escrita per Xavi Beltran:

Visita de los Príncipes a Rubí:

Ahora ya sé por qué han estado todos estos días arreglando parques y asfaltando todo el recorrido que conduce hasta el instituto Duc de Montblanc (Rubí), era por la visita del Príncipe.
¿Será que su excelentísimo trasero no soportaría los baches de la avenida? Será que su vista no soportaría la deficiente iluminación del puente de Can Fatjó? O tal vez que su magnánimo olfato necesite las flores nuevas que han puesto en el parque de Can Fatjó?

Si su Alteza no soporta ver la realidad de Rubí, a lo mejor lo que debería hacer es quedarse en su fabuloso palacete. O, mejor aún, paseémosle por todas las calles de nuestra ciudad, a ver si así conseguimos que sea un lugar habitable.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?