9.5.05

 

de les coses nostres

.
Cinc poetes italians (Saba, Cardarelli, ungaretti, Montale, Quasimodo). Selecció, traducció i pròleg de Tomàs Garcés. Barcelona, Quaderns de poesia, 1961.
Deure i haver. Traducció de Josep Ballester. València, Edidicions de la Institució d'Alfons el Magnànim, 1992.
El fals i vertader verd. Traducció de Josep Ballester. Alzira, edicions Bromera, 1993.
I una antologia publicada els seixanta (o cinquanta) per l'editorial Selecta, de la qual només tinc notícies vagues.
.
Ara s'acaba de publicar un altre llibre de Salvatore Quasimodod, Dia rere dia, a la col·lecció Jardins de Samarcanda (Eumo Editorial / Cafè Cemtral). Un llibre molt punyent, sensible i potent. Un llibre escrit sota la influència de l'experiència de la guerra i la postguerra, i de lectura obligatòria.
.
Doncs bé, Jordi Llavina en fa una ressenya a l'Avui d'aquest darrer dijous ( http://www.avui.es/avui/diari/docs/index4.htm ) i esmenta alguna traducció al castellà, però cap de les quatre que n'hi ha al català.
.
Ai ai ai , Llavina... I això que la crítica està bé, però... I les traduccions de casa? i la nostra tradició? i la nostra cultura?
.

Comments:
"La literatura no va néixer el dia que un vailet va arribar correny de la vall de Neanderthal cridant "el llop! el llop!", amb un enorme llop gris empaitant-lo; la literatura va néixer el dia que un vailet va arribar cridant "El llop! el llop!", sense que cap llop l'empaités. El fet que el pobre nano acabés menjat pel llop de veritat per culpa d'haver mentit és un simple accident. Entre el llop de la fronda boscosa i el llop de la història increïble hi ha un resplendent terme mig. Aquest terme mig, aquest prisma, és l'art de la literatura".

I continua. En aquest text (del "curs de literatura europea") Nabokov ho explica molt bé i molt clar. Val la pena llegir-lo sencer. També posa llum sobre les reflexions que fas.
 
perdó. El comentari era pel post de després d'aquest
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?