31.5.05

 

de melics i ombres (col·loqui a sant cugat)

.
Des que es va anunciar una mena de debat a Sant Cugat sobre els blogs i aquestes pàgines, el món bloger (pronuciïs "blugué") està una mica revolucionat. I no m'agrada, o no ho veig clar. Ara diré per què:
.
No ho veig clar, i em sap greu perquè molts blogs i bloguers en parlen molt. Massa. S'ho han agafat com una cosa important i gairebé s'hi han venut. I no n'hi ha per tant. "Per una vegada a la vida que algú es fixa en nosaltres..." deuen pensar. Però molts no veuen (o així sembla) que potser estan caient en una trampa. Els blogs i els blogers són un joc; són un àmbit de llibertat; són un espai incontrolable i incontrolat; són un exponent de camp obert. I, segons com, aquests actes i els seus actors sembla que vulguin acotar, definir, marcar, dictar, dictaminar... Em sembla molt bé que algú vulgui fer-ho, però em semblaria millor que fos fet des de fora, per gent d'un altre món; i que els bloguers, conscients del que són, ho ignoressin.
.
Però hi ha el petit amor propi, la petita vanitat. I això és llaminer. Que algú et cridi a enraonar a Sant Cugat (ja sigui perquè els interessa comptar amb tu, ja sigui per usar-te per legitimar les seves tesis o ja sigui per quedar bé amb tothom), fa molt d'efecte, i de seguida hi vas, ple d'autoestima. Que no et cridin, també fot a alguns; i ho diuen al seu blog, ingenus, sense veure que el millor que pot passar és restar a fora de tota aquesta cerimònia que pot molt ben ser una cerimònia de la confusió i la manipulació. I d'altres diuen públicament que hi aniran de públic a dir això i allò (per què? els demanaria).
.
Ai, que em sembla que anem malament. Bloguers del món: bloguegeu (o posteu) i deixeu-vos d'històries. Deixeu que qui vulgui dictaminar i sentar càtedra ho faci. Però el moviment es demostra, es fa i s'acota en el moviment mateix, movent-se.
.
Tot això ho dic perquè em fa mala espina. I sobretot perquè sempre he cregut en els qui fan la feina i en la feina feta, en les bases, més que no pas en els que se'n volen erigir en mestretites. Ho dic perquè en el programa veig en algunes taules una barreja molt estranya de gent que no tenen res a veure i que estan en mons massa diferents i que no podran establir gaire diàleg. Ho dic perquè hi veig una ombra de voluntat de dictat i dirigisme. Ho dic perquè la introducció del tema bloguer em sona a concessió buida i no gaire pensada a les noves formes de difusió o bé em sona a voler guanyar la carrera de ser els primers a parlar-ne en un marc així (i amb quins motius?).
.
En fi... Tinc més coses per a dir, i més coses que em temo. Si estic lliure, potser m'hi arribaré com a oïdor mut (em cau prou a prop). I potser demà o l'altre en diré alguna cosa més.
.

Comments:
"Deixeu que qui vulgui dictaminar i sentar càtedra ho faci" -escrius. Puc estar d'acord amb bona part del teu discurs... però estàs dictaminant, em sembla, no? Vine a Sant Cugat i parla'n a posteriori. ¿Tens remota idea del que penso dir jo, per exemple? Que ens hagin convocat, no és mala cosa. Potser s'han arriscat, però ja tocava tenir-nos en compte. Ombres, melics, tant se val. És una oportunitat per reflexionar sobre un fenomen que, si lúdic, resulta força interessant. Vine i en parlarem tots plegats.
 
Home, més que res aquests diàlegs em semblen una manera de donar a conèixer el que es cou i el que molta gent està fent dia a dia a la blogosfera.
Puc estar d'acord o no amb el que s'hi dirà, amb les possibles acotacions que en sorgeixin (jo trobo impossible acotar o imposar qulsevol idea als blogs); i és que tothom té els seus punts de vista i cada bloc és un món.
Però jo hi seré (i no n'havia dit res fins ara), encara que només serveixi per veure que estic dins d'un món que es mou, i que es mou amb molta rapidesa.
 
HI HEM DE SER TOTS, COLLONS, A VEURE SI ES QUEDEN ACOLLONITS. HEM D'OMPLIR EL CLAUSTRE DE BLOGGERS. QUE S'ASSABENTIN D'UNA PUNYETERA VEGADA QUINA ÉS LA VERITABLE LITERATURA DEL SEGLE XX.
 
jo estic més amb "enbrut". Simplement, em fa mala espina també. Clar que estem parlant d'una cosa que encara ha d'esdevenir, però em fa l'efecte d'un "cop de timó" o un "cop de mà" per part dels organitzadors, amb l'objectiu de controlar els blogs, ni que sigui des de la teoria o des del "sentar càtedra", que dius.
I em fa mala espina per la mena de gent que ho organitza; institucionals, ex-institucionals, aspirants a institucionals... Sembla una fase més dels cops de colze per ser allà on s'ha de ser en el moment oportú per recollir algun benefici o, simplement, per orgull o per poder esdevenir reietons del món dels blogs.
Jo diria: Deixeu els blogs en pau!
 
Jo hi veig un pressupost i una de tantes maneres de justificar-lo, i de polir-se'l. El resultat pot estar més o menys bé... per a qui hi vagi, però diria que no quedarà per a la posteritat, al marge del llibret que el pressupost preveu editar.
Allò que entenc per literatura (i en tinc una concepció molt laxa) no ho he trobat enlloc dels blogs, inclòs el meu. Algun esbòs, en brut, d'ací d'allà... i res més. A mi, ja m'està bé perquè és just el que pretenc, però quan vull llegir literatura acostumo a tancar l'ordinador. De fet, una de les raons per les quals tinc un blog és per esbargir-me una temporada i a estones, després de tant llegir durant anys i panys. Com que només aterro a la realitat quan la llegeixo, el més interessant que m'ha passat com a blogger és descobrir que tinc tendència a xafardejar; no ho hagués dit mai.

Lola (paraules)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?