22.5.05

 

petrarca I x 2

.
PETRARCA, I
.
Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond'io nudriva 'l core
in su'l mio primo giovenile errore,
quand'era in parte altr'uom da quel ch'i' sono;
.
del vario stile, in ch'io piango e ragiono
fra le vane speranze e 'l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, non che perdóno.
.
Ma ben veggio or sì come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me medesmo meco nmi vergogno;
.
e del mio vaneggiar vergogna è 'l frutto
e 'l pentersi, e 'l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno.
.
.
Traducció d'Osvald Cardona (Petrarca, Sonets i cançons. Ed. Alpha. Barcelona, 1955):
.
Vosaltres, que en rims solts oïu el so
d'aquells sospirs amb què el meu cor nodria
als primers temps, de juvenil follia,
quan era en part distint de com sóc jo;
.
de tants estils com trec raons i plor,
entre el dolor i el goig en què em perdia,
on hi hagi qui d'amor sofrís un dia
perdó jo espero, i pietat en do.
.
Mes ara veig com per a molta gent
he estat motiu d'escarn. I en tot moment
avergonyit, d'això res no em consola.
.
Que el viure foll fruità avergonyiment,
i em penedia, i veia clarament
que allò que plau al món com somni vola.
.
.
Traducció de Miquel Desclot (Saps la terra on floreix el llimoner? Barcelona. Proa, 1999):
.
Els qui en rimes esparses escolteu
els sospirs que em nodriren el furor
del temps primer de juvenil error,
quan era, en part, divers del que se'm veu,
.
pel vari estil amb què em lamento arreu
entre vana esperança i va dolor,
espero en qui conegui bé l'amor,
més que disculpa, pietat en preu.
.
Però bé veig que he estat entre la gent
enraonia un temps, de què sovint
de mi m'avergonyeixo amb el cor meu;
.
d'aquell desvari en ve avergonyiment,
i el penedir-se, i el saber distint
que allò que plau al món és somni breu.
.

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?