12.6.05

 

altres pàtries

.
Per què cada vegada que ets a la Provença, o al Rosselló, o al Vallespir, o al Conflent, aquesta terra et sembla com la teva pàtria que no et va tocar?
.
Passejar per aquests pobles, pels seus carrers, pel seu paisatge, sentir aquell lloc, el seu mar, parlar amb la seva gent, respirar el seu aire, formar-ne part... et fan sentir a la casa que hauries d'haver tingut, a la terra que hauria d'haver estat la teva, i que no va ser així.
.
I en tornar, sentir-te com desarrelat, com exilat, com formant part d'un error que mai podràs ja arreglar i que sempre et donarà una nostàlgia trista i una mirada lluminosa.
.
Ai!

Comments:
Que bé que expresses una veritat com un temple! Era aquesta la idea que hi havia al darrere de l'entrevista amb Patrick Gifreu a l'Avui la setmana passada: l'extraordinària pèrdua cultural que significa deixar que la Catalunya nord vagi a la deriva. Aprofito l'avinentesa per saludar-te i dir-te que visito el teu blog assíduament.

D. Sam Abrams
 
Doncs em deixeu sorprès i envermellit. Gràcies per l'honor, de visitar aquesta humil llibreta.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?