16.6.05
ara chesterton?
.
Llegeixo al suplement "Culturas" de La Vanguardia d'ahir dimecres una ressenya sobre G.K. Chesterton.
.
Vaig descobrir Chesterton molt aviat, suposo que abans dels vint anys. M'agradava i el llegia, però tot d'una em vaig adonar que se n'anava molt a la dreta, que molt subtilment (o no tant) predicava una moral que no m'interessava de cap manera i que estava a l'altra punta del que m'interessava moralment, socialment i políticament. Eren èpoques de formació i de rebel·lia, i segurament per això el vaig deixar de llegir, tot i que m'interessava literàriament parlant.
.
No sé què en diria ara, com el llegiria; no ho he fet més. Veure'l, doncs, revindicat d'aquesta manera, m'ha fet pensar en aquelles lectures de jove. Primer he pensat que ja està bé, que si és un bon literat, el revindiquem, i el llegim sense problemes, que som adults i sabem destriar la literatura de la política i la moral; que bé llegim Pound o Jünger.
.
Però després ho he rumiat una mica més, i no és això. Que Chesterton és sobretot un autor moral, i no és el mateix destriar en la lectura de Pound que en la de Chesterton; i que aquesta revindicació de Chesterton em sona a viratge a la dreta, a "tot s'hi val", a tornar a una societat vuitcentista, a revindicar l'ordre, la moral, el seny i la societat rància contra els valors de la societat i la cultura contemporànies. Em temo que aquesta revindicació porta a dintre (o és testimoni de) una reculada important en la nostra lectura i interpretació del món, una marxa enrere que es va imposant a còpia d'acceptar-ho tot i en nom d'un malentès antidogmatisme. Que fets com aquests, que no estan sols, semblen pretendre portar-nos a la societat que li agradaria a Valentí Puig, per exemple, o a la "dreta civilitzada". I no m'agrada.
Comments:
<< Home
Digues-ho més clar: Chesterton és de dretes, reaccionari i falsament crític. Chesterton fa trampa amb els seus arguments. És un sibil·lí i un sofista complaent amb les seves troballes que reforcen les ideologies reaccionàries.
Chesterton és la legitimació d'una dreta "civilitzada" que crèiem oblidada i enterrada i que ara ressorgeix amb força. Per això a La Vanguardia i a molt més llocs torna a parlar-se'n, i torna a publicar-se.
Digues-ho clar: Estem en perill si els pretesament "progres" cauen de quatre grapes a les trampes de la dreta reaccionària. Estem en perill si no hi ha ni memòria ni sentit crític i només hi ha gregarisme i seguidisme dels falsos profetes sense profecies ni ideologia (o "la voz de su amo").
Digues-ho clar: això és un desastre.
Chesterton és la legitimació d'una dreta "civilitzada" que crèiem oblidada i enterrada i que ara ressorgeix amb força. Per això a La Vanguardia i a molt més llocs torna a parlar-se'n, i torna a publicar-se.
Digues-ho clar: Estem en perill si els pretesament "progres" cauen de quatre grapes a les trampes de la dreta reaccionària. Estem en perill si no hi ha ni memòria ni sentit crític i només hi ha gregarisme i seguidisme dels falsos profetes sense profecies ni ideologia (o "la voz de su amo").
Digues-ho clar: això és un desastre.
El desastre pot ser agradable (d'agradar) si, després de tot, en sortim reforçats en l'intent de no claudicar: tot plegat, és un estat d'ànim que s'encomana si fas el joc de l'interès, emperò, si et fas l'indiferent i vas pel teu sender.
Chesterton és una delícia. No sé si està de moda, se me'n fot. Però jo era quasi una nena quan vaig llegir en català, i recent publicat, "L'home que fou dijous". Alguna vegada, la progressia intel.lectual que, de fa anys i panys, remena les cireres del meu país... alguna vegada, doncs, baixa la guàrdia; al capdavall, com humans que se suposa que són, també deuen dormir, de tant en tant.
Lola (paraules)
Lola (paraules)
Sí, hi estic d'acord: Chesterton és una delícia per un lector cultivat. És un escriptor que conclou i fa resum: l'esperit de tenir síntesi. Valentí Puig ha fet molts de viratges que poden agradar o deixar d'agradar, emperò, té publicat aquell Bosc Endins, dietari que pot pressumir de ser capdavanter i, jo diria, que encara està per superar en la contemporània literatura catalana.
Potser a la llarga ho arribaré a provar; però, cregui'm, sense gaire convicció ni confiança. Gràcies pel consell.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home