16.6.05

 

ara chesterton?

.
Llegeixo al suplement "Culturas" de La Vanguardia d'ahir dimecres una ressenya sobre G.K. Chesterton.
.
Vaig descobrir Chesterton molt aviat, suposo que abans dels vint anys. M'agradava i el llegia, però tot d'una em vaig adonar que se n'anava molt a la dreta, que molt subtilment (o no tant) predicava una moral que no m'interessava de cap manera i que estava a l'altra punta del que m'interessava moralment, socialment i políticament. Eren èpoques de formació i de rebel·lia, i segurament per això el vaig deixar de llegir, tot i que m'interessava literàriament parlant.
.
No sé què en diria ara, com el llegiria; no ho he fet més. Veure'l, doncs, revindicat d'aquesta manera, m'ha fet pensar en aquelles lectures de jove. Primer he pensat que ja està bé, que si és un bon literat, el revindiquem, i el llegim sense problemes, que som adults i sabem destriar la literatura de la política i la moral; que bé llegim Pound o Jünger.
.
Però després ho he rumiat una mica més, i no és això. Que Chesterton és sobretot un autor moral, i no és el mateix destriar en la lectura de Pound que en la de Chesterton; i que aquesta revindicació de Chesterton em sona a viratge a la dreta, a "tot s'hi val", a tornar a una societat vuitcentista, a revindicar l'ordre, la moral, el seny i la societat rància contra els valors de la societat i la cultura contemporànies. Em temo que aquesta revindicació porta a dintre (o és testimoni de) una reculada important en la nostra lectura i interpretació del món, una marxa enrere que es va imposant a còpia d'acceptar-ho tot i en nom d'un malentès antidogmatisme. Que fets com aquests, que no estan sols, semblen pretendre portar-nos a la societat que li agradaria a Valentí Puig, per exemple, o a la "dreta civilitzada". I no m'agrada.

Comments:
Digues-ho més clar: Chesterton és de dretes, reaccionari i falsament crític. Chesterton fa trampa amb els seus arguments. És un sibil·lí i un sofista complaent amb les seves troballes que reforcen les ideologies reaccionàries.
Chesterton és la legitimació d'una dreta "civilitzada" que crèiem oblidada i enterrada i que ara ressorgeix amb força. Per això a La Vanguardia i a molt més llocs torna a parlar-se'n, i torna a publicar-se.
Digues-ho clar: Estem en perill si els pretesament "progres" cauen de quatre grapes a les trampes de la dreta reaccionària. Estem en perill si no hi ha ni memòria ni sentit crític i només hi ha gregarisme i seguidisme dels falsos profetes sense profecies ni ideologia (o "la voz de su amo").
Digues-ho clar: això és un desastre.
 
El desastre pot ser agradable (d'agradar) si, després de tot, en sortim reforçats en l'intent de no claudicar: tot plegat, és un estat d'ànim que s'encomana si fas el joc de l'interès, emperò, si et fas l'indiferent i vas pel teu sender.
 
Chesterton és una delícia. No sé si està de moda, se me'n fot. Però jo era quasi una nena quan vaig llegir en català, i recent publicat, "L'home que fou dijous". Alguna vegada, la progressia intel.lectual que, de fa anys i panys, remena les cireres del meu país... alguna vegada, doncs, baixa la guàrdia; al capdavall, com humans que se suposa que són, també deuen dormir, de tant en tant.

Lola (paraules)
 
Sí, hi estic d'acord: Chesterton és una delícia per un lector cultivat. És un escriptor que conclou i fa resum: l'esperit de tenir síntesi. Valentí Puig ha fet molts de viratges que poden agradar o deixar d'agradar, emperò, té publicat aquell Bosc Endins, dietari que pot pressumir de ser capdavanter i, jo diria, que encara està per superar en la contemporània literatura catalana.
 
Provi la seva poesia i els reculls d'assaigs esparsos. Allà trobarà un altre Chesterton.
 
Potser a la llarga ho arribaré a provar; però, cregui'm, sense gaire convicció ni confiança. Gràcies pel consell.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?