23.6.05

 

jurats d'octubre

.
Diuen que els Octubre són uns dels premis més prestigiosos de la nostra cultura. I és veritat. Però potser caldrà començar a qüestionar aquesta afirmació.
.
He vist les bases dels premis i he quedat glaçat llegint la composició del jurat del premi Vicent Andrés Estellés de poesia. No m'ho podia creure. Després de llegir-ho dues vegades, he repassat els altres jurats. Més o menys la seva composició m'ha semblat bé; a cada jurat hi ha algun borinot, però no passa res, els altres membres són solvents, han demostrat ser bons crítics, bons lectors o bons creadors i se suposa que poden fer una feina molt ben feta com a jurats.
.
Però el de poesia... Quan llegeixo: Jurats: David Castillo, Laia Climent, Carles Duarte, Susanna Rafart, Isona Passola, quedo bocabadat.
.
Era un concurs d'ajuntar ineptituds?
David Castillo: És clar, així quedem bé amb l'Avui i cobrim quota de suposada modernitat (Castillo, modern???). Però ha demostrat sobradament que com a crític de poesia i com a poeta no és gaire res més que un destraler pujat al pòdium per interessos de moltes menes. Que el suplement de cultura que dirigeix estigui bé, no vol dir que ell sigui un membre idoni per un jurat de prestigi.
Laia Climent: La quota de l'empresa (El Temps), de la família (l'Eliseu) i del periodisme (per no fer un jurat "elitista") i potser més. Però no sé què hi pinta la Laia Climent valorant si el premi se l'ha d'endur el Txema Martínez o el Francesc Garriga, per exemple. On són les mostres de la seva vàlua com a lectora i crítica de poesia?
Carles Duarte: Ara ja no és la quota de la Generalitat de dalt, però encara és la quota d'una manera d'entendre el poder i l'acció político-cívica-cultural. I, sobretot, la quota del morro. Un poeta mediocre i articulista llastimós exalçat per la política i per les seves estratègies. Què hi fa en un jurat que se suposa de qualitat?
Susanna Rafart: Un professor meu deia d'un col·lega que era a tot arreu, que només li faltava ser a l'Eucaristia. Doncs això mateix. La seva poesia és il·legible i buida i plena d'estultícia. Els seus articles són exercicis de col·legi d'un alumne que no sap què dir i es refugia en les dades que troba a internet o en pròlegs, tot plegat per acabar no dient res, no donant cap idea, no aclarint ni donant llum al text que tracta, ni aportant res d'interessant. Això sí; la trobareu a tots els jurats, taules rodones i congressos, i als índexs de totes les publicacions del país (País!!). I també als Octubre, només faltaria!!
Isona Passola: Ser filla del magnat i mecenes de la Catalunya resistent què vol dir? Ser una bona productora de cinema què vol dir? No sé... Potser sí que és una bona lectora i crítica, però s'ho portava molt amagat. Al final encara resultarà ser el membre més idoni d'aquest jurat de paper d'estrassa.
.

No sé qui guanyarà el premi. Potser, com d'altres, ja està donat i no importa qui hi hagi al jurat. Però, sigui qui sigui, li recomano que quan publiqui el llibre no faci constar la composició del Jurat en aquell epígraf on posen "aquest llibre va merèixer el premi V. Andrés Estellés 2005.....". Val més que no se sàpiga, perquè el desmereixerà.

.


Comments:
Estic tan d'acord amb el seu comentari a propòsit dels jurats del V.A.E., que mentre ho llegia em pensava que era jo mateix qui ho havia escrit: no sabria pas trobar mots més adequats per definir i qualificar aquestes cinc tietes jurades. Tot i que discrepo quan diu que "el suplement de cultura (de l'Avui) que (el Castillo) dirigeix estigui bé". No, no n'està gens, de bé. Una altra cosa és que sigui reflex de com està "la cosa"...
Si VAE ho pogués veure tornaria a morir: redéu!
 
M'agrades, brut, m'agrades! Jo, abans de presentar-me a un premi, miro les peles que donen, si et publiquen i SOBRETOT el jurat. El jurat és fonamental. Hi ha genteta que no es mereix llegir les meves obres, suposant que les llegeixi, que ja seria molt suposar... Compara aquest jurat dels Octubre amb el Ferrater de Sant Cugat... I treu conclusions.
 
A mi també m'agrada aquest post, i també el firmaria ara mateix, amb la mateixa excepció que hi fa l'anònim i potser amb alguna dosi més de mala llet.
Però no crec que hi hagi ningú que no es mereixi llegir les obres de tdq. Tan excelces són?
Pel que fa al Jurat del Ferrater, Què vols que et digui... Josep Maria Castellet va perdre els papers fa molt de temps i el seu gust literari, sobretot en poesia, és més que dubtós. Jordi Cornudella: on és? què fa? On són els seus poemes? Quina aportació important ha fet a can 62? És ell o un seu fantasma? De Francesc Garriga tothom diu que és un bon home; no n'hi ha prou; a part de la seva afició als poetes novells i alguns bons poemes que ha escrit, què més? És un crític de prestigi? Biel Mesquida, ep! això sí que funciona. Dolors Oller: a part de quatre teories de fa vint o trenta anys i la seva dedicació a Ferrater i Carner, i a Comadira, faltaria més, no ha estat capaç de renovar res de la crítica de per aquí ni de donar visons noves dels autors que toca; ha passt sense pena ni glòria. Enric Virgili... que guanyés l'any passat amb "Mamut" (que no és cap cosa) no vol dir gaire res.
Vols dir que són més dignes que els altres de llegir les teves sagrades lletres?
D'això no en diria un jurat de prestigi. ÉS clar que en aquest país no hi ha gaire gent de prestigi per fer un jurat de prestigi.
De tota manera, esperarem la suposada llum d'"una certa penombra". A veure...
 
Proposo que entre tots es faci una repassada als jurats dels premis "importants" del país. M'ho he passat molt bé amb les opinions de Enbrut i de Qwert. Continueu?
 
No m'agradaria convertir-me en un pallasso de fira. Només ganes de dir el que tinc ganes de dir a cada moment. Gràcies, però.
 
¿sabeu quant es cobra per fer de jurat?
Jurats de premis literaris 280€***. (Amb lectura d'originals: 375€. Sense lectura d'originals: 185€)
Cfr. http://www.escriptors.com/pagina.php?id_text=479
Cerqueu certs noms que es repeteixen massa sovint i multipliqueu...
 
M'agradaria que qui signa "qwert" aclarís què signifiquen els punts suspensius, el parèntesi i la conclusió del fragment següent de la seva intervenció:

"Enric Virgili... que guanyés l'any passat amb "Mamut" (que no és cap cosa) no vol dir gaire res."

Si t'has llegit el llibre, explica'm, si us plau la "cosa" que no és. Si no te l'has llegit, o només l'has fullejat, també caldria que ho fessis saber, no et sembla?


Enric Virgili
 
perdó, arribo tard, em temo.
Enric Virgili... heu llegit Betúm ?
No soc un set ciències, només una mica lletraferit, però diria que és el llibre més bò que ha sortit en català en anys.
 
Celebro que t'hagi agradat el llibre. Rep les meves salutacions més cordials.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?