5.6.05

 

les ajudes de la i.l.c.

.
Ara ja ningú no en parla, excepte aquell o aquells que s'han emprenyat perquè un jurat més o menys qualificat no ha considerat el seu projecte. Però jo en volia dir dues coses. Parlo de les ajudes o subvencions a la creació que reparteix la Institució de les Lletres Catalanes.
.
M'agradaria saber on, però en un lloc o altre s'ha publicat la llista de projectes subvencionats. El que no es publica és la llista de projectes rebutjats. I estaria bé de saber-ho; així si algun dia l'autor pot portar a terme el projecte i es publica, que el lector sapigués que la I.L.C. no el va considerar prou bo.
.
Potser, de la mateixa manera que als llibres es posa la frase "Aquest llibre va rebre una ajuda a la creació de la I.L.C.", hauria de ser també obligatori posar-hi una cosa com ara : "A aquest llibre la I.L.C. li va rebutjar l'ajuda a la creació que l'autor havia demanat". Estaria bé. Perquè la I.L.C. no deu ser infalible, i els lectors devem tenir dret a saber on van els nostres impostos que van a la I.L.C.; a qui ajuda i a qui no.
.
No és cap broma, caldria saber quins projectes no han merescut la confiança del jurat. Però no és el més seriós que volia dir. Repassant la llista d'ajudes donades des de (si no vaig errat) 1989, http://cultura.gencat.net/ilc/subvencions/docs/ajuts.xls , s'hi veuen quantitat d'obres que no han estat publicades. La pregunta que ens assalta és: Han estat acabades? És cert que l'autor ha de lliurar l'obra feta a la I.L.C., i segur que tothom ho ha fet, però... Què van lliurar? Quina mena de text? De quina qualitat?
.
El fet que n'hi hagi tants de no publicats ens fa mala espina, sobretot perquè no és tan difícil de publicar, diu tothom. Però més mala espina ens fa la constància que no hi ha cap mena de control. La subvenció és a projectes, d'acord. Però, un cop acabat el terme d'execució, no es troba de nou el jurat (o un grup de crítics) i valora la feina feta? No. No valora el rendiment real dels diners que han donat? No. Qui ens garanteix que un autor no ha lliurat uns paperots qualssevol i s'ha embutxacat els diners que se li han donat per fer un treball? Ningú. Qui valora si ha valgut la pena o no d'invertir diners en aquella obra? Ningú. I això no està bé.
.
Qualsevol institució o empresa amb un programa tan ambiciós d'ajudes com el de la I.L.C. té un sistema de seguiment no només per veure si es compleix amb el pactat (acabar el "llibre" i enviar-lo a la institució perquè en tingui constància) sinó també un control de qualitat. Censura? No; només saber si ha valgut la pena o no confiar en aquell projecte. Com ho faria qualsevol empresa o institució pública o privada.
.
Ens fa l'efecte que la I.L.C. no té prou cura d'aquest aspecte i fins i tot que se'n despreocupa. Creiem que hauria d'arbitrar un sistema per a portar a terme aquest control.
.
Una altra cosa sobre això: Els autors "professionals", que viuen de les vendes, que tenen contractes sucosos amb editorials, que són traduïts a vàries llengües... Aquests han de rebre ajudes de la I.L.C.?
.
I una darrera: la I.L.C. ha fet mai cap examen de consciència? ha fet mai cap revisió de les ajudes donades? cap valoració a posteriori? Un cop rebuts els originals dels treballs acabats, Què en fa? Qui se'ls mira? Amb quina finalitat?
.
I més coses, però no les escric, que ja és prou llarg.

Comments:
Home, no cal ser tan dur. Jordi Coca i Miquel de Palol podran prescindir de les feinetes que els ajuden a pagar el rebut de l'aigua i concentrar-se en escriure. Són escriptors novells que necessiten una empenta, una mica de confiança en forma de diners. Segueixo la curta trajectòria d'aquestes joves promeses amb molt d'interès i trobo del tot justificada la subvenció. Cal publicar noves veus capaces d'innovar el desert literari català, i tot això.

Salutacions.
 
En teoria, els subvencionats han de presentar la seva obra acabada a finals d'any. Es demanava un projecte amb el currículum i una "mostra" d'uns 20 folis de la futura obra i, si pot ser, l'aval d'alguna editorial compromentent-se a publicar-la... Els teus dubtes sobre la destinació final d'aquests projectes són prou fonamentats. Que se li donin aquests ajuts a escriptors consagrats tampoc m'acaba de fer gràcia. Palol, Coca, Agut, Llorca, la Vicens... són noms que ens sonen a tots. El cas és que el jurat (perquè hi ha un jurat que ho decideix) ha de basar-se en alguna cosa prèvia (currículum) i no pot aventurar-se a regalar diners a qualsevol novençà desconegut, tert que sigui un presidiari parricida amb ínfules de Lute i amb el MORBO assegurat. Tot plegat obscur, obscur... Però ja és bo que, per fi, ho facin públic i coneguem els tripijocs ocults de la menjadora literària...
 
Hay que leer la lista pausadament y ver como, 'profesionales', de la subvención repiten al año siguiente sin tan siquiera haber publicado lo referente a otras ayudas.
 
Llibreter: D'acord. Els escriptors necessiten temps exclusiu sense haver-se de preocupar per aquell article o per aquella classe o altres quotidianitats. No hi tinc res en contra. I cal també que es donin ajudes als joves. Sí. Però això no invalida el que deia del control de la feina feta ni tampoc si realment els diners serveixen perquè l'escriptor plegui de fer altres feines per concentrar-se en l'escriptura. Són molts els qui després de rebre l'ajuda no deixen cap de les seves altres activitats. I això és incomplir el contracte, al menys moralment.

TDQ: jo no parlaria tan despectivament de "menjadora literària". No crec que es pugui generalitzar tant sobre aquestes ajudes, tot i que segur que hi ha molts espavil·lats i molts amiguets. Pel que fa a "el lute" en penjo un post a part.

Eusebius: això, això, això. Amb control no passarien aquestes coses.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?