24.6.05

 

poemes impossibles?

.
Un matí tranquil, una bona música després de l'esmorzar i la dutxa... I un bon llibre. Però...
.
Per tercera vegada he abandonat la lectura del llibre de poemes de José Saramago Els poemes possibles (Ed. 62, Empúries). Què deu tenir que cada vegada em cau de les mans malgrat la predisposició a favor?
.
I hi he començat a rumiar. No crec que sigui culpa de la traducció. No tinc notícies del traductor (Josep Domènech) però provant de llegir el portuguès amb l'ajuda del català, també noto una veu feixuga, terrosa, que no alça el vol. Hi veig un senyor que escriu poemes però que no té la llengua que li cal per a fer-ho. Un senyor que té coses a dir, però que deuen demanar un gènere que no sigui el poètic. Un senyor que té bones idees i bones imatges que malgrat tot no aconsegueixen aixecar el poema. Uns poemes que a vegades s'enfonsen per elements ben simples: unes rimes més que fàcils que en un taller de poesia el professor faria canviar, uns versos previsibles i gens engrescadors, uns finals anodins (vull dir "sosos")...
.
M'agradaria que algú em convencés que és un bon llibre, que em donés arguments per no deixar-lo la propera vegada, que m'ensenyés a trobar-li el gust, la gràcia, l'interès i la bellesa. Perquè Saramago és un escriptor que em plau, i em sap greu no sintonitzar en aquest llibre.
.
Algú m'ajuda?

Comments:
Prova d'escoltar els cantautors portuguesos que han musicat i cantat els seus poemes.
 
Gràcies. Ho provaré. Fa temps que no escolto portuguesos. Me'n pots donar referències?
 
Abans de tot, excusa'm la trigança, emperò, les festes són les festes. Luis Cilia ha musicat els versos de Saramago, també ho va fer Xoxé Afonso, tenc entès que Madredeus també té algun poema musicat; el que no sé si s'ha publicat algun àlbum íntegre amb poemes i cançons del Nobel portuguès. No obstant, sentir Luis Cilia, per la seva senzillesa, és tot un encís poètic: en el concert de trenta anys de la cançó Al Vent, va ser introduït i presentat per Serrat. De Saramago preferesc els Quaderns de Lanzarote i el recull Les Maletes del Viatger. El que més m'ha impressionat és que quan dóna la mà, aquesta no és una mà morta i flàcida, l'home et dóna la mà i estreny fort, ben fort.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?