1.6.05

 

pre sant cugat 2

.
Hi ha hagut quatre comentaris al post anterior on confessava algunes idees i dubtes sobre el col·loqui de Sant Cugat.
M'agradaria dir-ne alguna cosa.
Miraré de fer-ho curtet:
.
TDQ (1): No, no dictamino, no tinc ni idea de què s'hi dirà ni de com anirà. Exposo dubtes, pors i reflexions a tenor de tants anys de veure coses d'aquesta mena. Sí; pot ser una oportunitat per reflexionar. Pot ser. Però em continuen vencent la por i els dubtes. I no tinc cap confiança en les taules rodones tal i com se solen plantejar aquí, que sol ser que cada un diu quatre coses vagues (normalment sense preparar, sense cap tesi nova, sense cap idea que ja no s'hagi escoltat o llegit) i passi-ho bé, sense diàleg real i, com a molt, fent volar coloms.
.
JORDI: Esperem que sigui veritat el que dius. Haurem de veure, un cop hagi passat, fins a quin punt haurà servit per "donar a conèixer el que es cou i el que molta gent està fent dia a dia a la blogosfera", que dius.
I és cert que aquest món es mou i es mou amb molta rapidesa. Per això em fa por voler fer-ne una foto i desconfio del qui la vol fer; i més quan em temo que la finalitat és sortir-hi a primera fila.
.
TDQ (2): No, no fotem.
Primera: aquí ningú no quedarà acollonit, passi el que passi. Tant de bo, però m'estranyaria molt; no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir ni pitjor cec que qui no vol veure; i no s'acolloneix qui no hi veu ni hi sent.
Segona: Què vol dir això de "Que s'assabentin d'una punyetera vegada de quina és la veritable literatura del segle XXI"? De què vas? Si el nom no fa la cosa, el mitjà no és l'essència. De cap manera el blog no és, de moment i pel que es veu, la literatura del XXI. No vulguem anar de tant moderns, que la cagarem. D'entrada, segurament és més del segle XXI Ausiàs March que Josep Carner (per exemple). De segon, suposo que la literatura del XXI hauria de ser la que recull la del XX (Yeats, Pound, Kavafis, Mann, Musil, Kafka, Joyce, Woolf, Pessoa, Eliot, Cummings, Brecht, Faulkner, Navokov, Borges, Beckett, Calvino, Bernhard, Strindberg, Pinter... Per dir-ne uns quants i només occidentals); i, la veritat, no em sembla que el que es llegeix als blogs tingui gaire a veure amb el que en diem "la contemporaeïtat". De tercer: La literatura del XXI és una cosa i els diaris públics, o blogs, una altra. Que potser és la forma de difusió del XXI d'un determinat tipus d'escrits? POtser sñi,però em temo que la veritable del XXI encara ha d'arribar. De quart: Si has entrat a "relatsencatalà" ja hauràs vist que el suport no dóna carta de naturalesa de res.
No crec que es pugui dir seriosament, ara i aquí, que això és la veritable literatura del XXI. Està bé dir-ho en un atac d'eufòria, però res més. Calma.
.
QWERT: Gràcies. No sabria què afegir al que dius; seria redundant, o més cruel.
.
A tots: espero no haver molestat ningú. Bona nit
.

Comments:
Estic d'acord en el que dius de 'fer-se la foto'. Ho he vist (i viscut) moltes vegades i no dubto de que aquí també es vol fer.
Però de tantes vegades que ho he vist, he arribat a la conclusió que d'aquests actes cadascú n'ha d'agafar el que se'n pot aprofitar, vigilar on es fica la cara i no firmar mai amb ningú.
Dius que en certa manera pot ser una espècie d'apropiació del món dels blocs... crec que tots i cada un dels que escriuen a la blogosfera saben que aquesta no és de ningú, i si algú ho intenta, qualsevol pot dir en qualsevol moment que no.
El mateix es podria dir de lamevaweb (tenint centenars de blocs en pertenència), blogger (milions), catapings o bitàcoles (volguent indexar a tothom)... així que no trobo cap raó per dir que no a que algú organitzi unes xerrades.
Amb compte, com sempre, però endavant, no?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?