25.6.05

 

vint-i-dos de fuster

.
Sovint buscant una cosa en trobes una altra. Ha passat aquest matí: buscava un llibre (que encara no he trobat) i n'he trobat un que no sabia ni que existís. Una edició a 62 de Consells, proverbis i insolències, de Joan Fuster. Un recull d'aforismes brillants i genials d'un savi brillant i intel·ligent.
.
Uns quants:
.
Goethe és odiós - com una muntanya, o com un xàfec.
.
Tots els versos ja estan fets. Parlem de poesia, doncs.
.
Preferències. - Picasso o la realitat. Miró o l'alegria. Klee o el silenci. Chagall o la veritat.
.
La veritat és aquesta: que Fortuny és un gran pintor, i Salvador Dalí, no.
.
Quan diem "tinc dret", ja hem fet trampa.
.
Dir una passió equival a reduir-la a la meitat.
.
¿Sòcrates, Maiakovski, Pavese? Els suïcidis que em fan posar la pell de gallina són els dels analfabets.
.
Corregir i augmentar: això és la cultura.
.
Un bon llibre sempre és una provocació.
.
Digueu la veritat. Així us vengeu.
.
A última hora, unes oques o altres salven el Capitoli.
.
Cada paraula és ja, en si, una perífrasi.
.
Viure és trair.
.
Ser jo és injust.
.
Viure és antihigiènic.
.
Tot depèn de la paraula.
.
¿Qui suportaria la idea d'un duplicat de si mateix?
.
Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d'escriure?
.
La poesia només serveix per a fer més poesia.
.
Quan el pintor pinta, el món creix.
.
Miro una pintura, i la veig com vull.
.
I no serà que som tots uns personatges apòcrifs?
.
.
No és que m'agradi molt això de l'aforisme, però mestre Fuster els clava al mig de la diana i somou més d'un pilar. Seria higiènic, en tots sentits, que alguna conselleria o institució fes una campanya per popularitzar els aforismes fusterians.
.

Comments:
Doncs val la pena aquest llibre.
 
Tampoc ens passem, ara, en això de la campanya reivindicativa. Alguns dels aforismes són bons, a parer meu, però d'altres són meres impostures o boutades. Fuster ja ho tenia, això: ¿el pòsit (la impuresa) de la lucidesa?, ¿el de la ideologia?... Bé, i l'aforisme també s'ho porta.
 
Joan Fuster es mereix ser traduït a altres idiomes del continent europeu. La llàstima de Fuster és que va quedar escrit solsament en català (i amb un plec d'enemics a València), quan per la seva qualitat podia haver estat un referent literari com Cioran, Ceronetti, Canetti, etc.
 
No sé com, però estic d'acord amb tots tres. Gràcies per acostar-vos a aquestes pàgines i, a més, dir-hi coses.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?