19.6.05

 

zizek

.
Un leninista a telecinco?
Un comunista a la cort del rei Bush?
.
Potser sí. Slavoj Zizek (Lubljana, 1949) ha begut al 50% de les doctrines de la Yugoslàvia comunista i dels films i la cultura popular nordamericana. Aquesta barreja explosiva en fa un filòsof molt particular. Al 50% Karl i Groucho, i 100% lúcid i intel·lectual. La cultura popular al servei de les idees i de la crítica filosòfica i teòrica més aguda. Al revés del que ha acabat essent Derrida: una maquinària impecable al servei de l’estudi dels subproductes de cultura de masses.
.
El llibre de Lacan i Hitchcock és de 1992. Ja pot estar exhaurit, com diu el llibreter (o segurament reciclat per a tenir paper per editar el llibre de Boris Izaguirre, o el de Buenafuente, o els engalanats avortaments de la Moliner). Allà el que fa és seguir la premissa de Benjamin, de llegir a la vegada i amb el mateix mètode les obres més sublims i les més vulgars d’una mateixa cultura. Hitchcock, Highsmith o P. K. Dick, al costat de Wagner, Lynch o Sòfocles, serveixen per a caracteritzar i estudiar, per exemple, la “inexistència de la dona”, o la visió de la dona com a “símptoma” de l’home (coses de Lacan). En el fons, les seves teories, arriscades, vénen a seguir la via del concepte del “sublim” kantià, ara reconvertit en la posmodernitat en un “el sinistre”: la sensació desconcertant de percebre el desconegut dins el conegut.
.
La seva obra apuntala filosòficament i sense esquerdes les idees antisistema. Les idees i les accions. Amb Hegel i Lacan analitza l’home d’avui, dissolt en una munió d’individualitats i de lluites diferents (ecològiques, de gènere, nacionals, ètniques...). El subjecte dissolt en la multiplicitat d’identitats i de fronts oberts no té altra sortida, en efecte, que la revolució. Aquesta multiplicitat és producte del capitalsme global, i cal redefinir les regles del joc i l’acte polític, que només pot ser la revolució.
.
(Això no m’ho invento jo. Ho he refregit d’un article de Gregory C. Stallings en un suplement “culturas” de la vanguardia 4-02-2004 i altres articles del mateix suplement, sobretot el de Marina Garcés. I ho he escrit perquè hi ha qui m'ho demana des dels comentaris al post del 18-06-05 on l'esmentava.)
.
Però jo no parlava tant de les seves teories, sinó de les recepcions de les obres. És normal que un llibre com el del senyor Izaguirre surti a tots els mitjans fins a les sopes, i que els de Zizek surtin en llocs especialitzats. Però que d’aquest filòsof que s’ha fet molt i molt popular als països anglosaxons no se’n digui mai res... No és normal. I per això anem com anem. Aquí anem tirant de veta del Marinas, el Serrano, l'Argullol, el Marí i altres filòsofs i pensadors de "Que sais je?", que traduït al nostrat es diu "El porqué de las cosas, del Bimbo". Al final, com a molt, el que aconseguirem com a cultura serà acabar d'omplir l'àlbum de Bimbo o de tenir tots els fascicles de "Filosofia a casa" que deuen preparar els de la Pompeu Fabra. I perquè no vull ser cruel...
.
I algú que en sàpiga més, que ho completi. Gràcies.

Comments:
Merçi, vull dir agraït.
 
Gràcies també.
Llibreter: ens pots dir què es troba d'aquest senyor a les llibreries?
 
¡Goza tu síntoma! és de Nueva Visión, una editorial argentina força interessant. Per sort, la crisi austral recula i la importació de llibres ja no és ciència-ficció. Si mires a l'ISBN

http://www.mcu.es/bases/spa/isbn/ISBN.html

et sortiran cinc títols, dels quals només he llegit Amor sin piedad. Diria que tots estan disponibles. L'únic que potser és una mica difícil de trobar és de l'editorial Episteme.

Si deixes una mica de banda les elucubracions lacanianes —sovint francament incomprensibles— et trobaràs una característica que No ho sé no comenta: Zizek és molt i molt divertit.

Salutacions
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?