26.7.05

 

la torna de "la torna de la torna"

.
"La Torna" va ser un moment fonamental en la història de la companyia "Els Joglars". Dues o tres representacions, procés de guerra, judici sumaríssim, presó per a uns, exili per als altres... Va suposar la desfeta de la companyia i un detonant molt potent per a un moviment encara més potent a favor de la llibertat d'expressió. En aquell moment, com ara, no es podia parlar de segons què (l'assassinat de Puig Antich i Heinz Chez) ni dir segons qunes coses de segons qui (del govern i de la Guàrdia Civil).
.
Durant els dies de la crisi i en el judici, la companyia es va portar com un col·lectiu unit, i compromesos els uns amb els altres. Van declarar units assumint col·lectivament l'autoria de l'obra i, per tant, la culpa i la condemna.
.
Més tard, Boadella s'escapa de la prsó, se'n va i munta una "Joglars" nous prescindint absolutament de la resta de la companyia. Ho va argumentar dient que era per preservar la memòria i ajudar els altres; però d'això res de res. Cadascú es va haver d'espavil·lar com va poder, tots els ex-compnents ho podrien ben explicar, però són ben educats i callen.
.
Qua l'autoria de "La torna" era col·lectiva, era cosa sabuda de tothom. El mètode de treball de Els Joglars era justament aquest i d'ell en feien bandera i marca de la casa. Centenars d'entrevistes i declaracions ho deuen corroborar.
.
Ara, Boadella acaba de reprendre aquella obra, amb "alguns canvis". Només en direm dos:
.
1. En aquest nou muntatge han desaparegut les crítiques a la Guàrdia Civil, i sembla haver-hi com una mena d'exculpació. Boadella ve a dir: "pobres Guàrdies Civils, eren bona gent, eren uns subordinats, no hi tenen cap culpa, no elspodem pas criticar ni culpar". S'han acabat les crítiques. L'assassinat de Heinz Chez, doncs, va ser com un accident, un "mal menor", un petit error subsanable. I el de Puig Antich, una mena de fet històric inevitable i perdonable. Boadella no es deu haver assabentat de totes les investigacions al voltant dels dos ajusticiaments, i ha perdut el sentit crític que tenia.
.
2. Ara resulta que l'obra és d'autoria d'Albert Boadella i prou. I Boadella creu que no ha de donar ni explicacions als antics membres de la Companyia que van crear amb ell l'espectacle i que en van patir les conseqüències. Ni tan sols els ha comunicat que es tornava a muntar l'obra.
.
Aquests ex integrants de la companyia (Ferran Rañé, Arnau Vilardebò, Elisa Crehuet, Myriam de Maeztu, Gabriel Renom i Andreu Solsona) han posat les coses clares i han fet una roda de premsa. Demanen que, ara com en el seu temps, es reconegui la seva co-autoria de l'obra, i sobretot demanen respecte per part de Boadella.
.
I ben fet que fan. Per aquest tema m'importa un rave que Boadella hagi firmat un manifiesto o no. M'és ben igual. Hi ha una qüestió d'estricta justícia, respecte, i consideració (i educació) de la qual Boadella ha de donar compte i ha de reparar. Ineludiblement.
.
Però encara hi ha una altra qüestió. En les entrevistes de la promoció de l'espectacle, Boadella ha anat llençant pilotes fora de la qüestió de la crítica política i el compromís polític del grup, dient que eren jocs de nens, que no n'eren conscients, que ells no ho volien fer, que en el fons eren tonteries, que la seva intenció no era fer cap mena de crítica, que els hi empenyia l'ambient del moment... D'això se'n diu manipular la història. D'això se'n diu mentir. Només cal seguir la trajectòria d'Els Joglars anteriors a "La torna" per veure com sempre van estar compromesos. Que ara no li interessa a Boadella? Doncs que s'hi posi fulles. El que va ser, va ser.
.
Però, a més, ara vol muntar un centre per preservar la memòria de la companyia, per gestionar el fons documental i el patrimoni dels Joglars (escenografies, vestuari, les obres...). Malament: Serà ell quiu escrigui la història de la companyia, qui dictamini què se n'ha de dir i què no, qui faci de censor com a propietari de la companyia i marmessor de la seva herència. No anem pas bé.
.
I és així com s'escriu la història: qui guanya, o qui mana, diu el que li convé, canvia el que li sembla, i allò serà la veritat des d'aquell moment.
Gràcies, senyor Boadella, per manipular i escapçar una part de la història del nostre país, que no és de la seva propietat privada sinó de tots els que la vam viure i la vam patir (i de tots els que d'una manera o una altra ens vam jugar el coll per Els Joglars en aquells anys aparentment tan llunyans per a uns i tan propers per a uns altres).
.
http://www.avui.es/avui/diari/05/jul/27/37653.htm

Comments:
Brut, que clar parles, tot i que potser no tens massa informació.
Cercant una cosa he topat amb el teu escrit. Et felicito pel què dius. Crec que tens molta raó
andreu solsona
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?