3.7.05

 

vallmitjanes?

.
Fa uns quants dies vaig veure el programa d'en Manzano dedicat a Vallmitjana, amb Enric Casasses i Julià Guillamon. A part de comprovar la gairebé total mudesa Guillamon i la "passió" que posa Casasses quan parla, em va semblar evident una de les idees que volien deixar clara: Revindicar el Vallmitjana oblidat, el Vallmitjana dels gitanos, que aquesta societat catalana ha anat enterrant i substituint pel Vallmitjana "costumista" (jo en diria "modernista").
.
Encara no he comprat aquesta edició, però per marxar aquests dies, i influenciat pel programa (sóc de fàcil influenciar!), m'he endut uns quants Vallmitjanes, alguns de nous i alguns d'antics. I començo a trobar escrits que parlen de revindicar el Vallmitjana oblidat, el Vallmitjana modernista, de la ficció viva, de la llengua vital; un Vallmitjana emparentat, pels objectius socials de l'obra, amb el Picasso barceloní de l'època... Un Vallmitjana, ara llegeixo, enterrat i substituït pel Vallmitjana dels gitanos.
.
O sia: que per aguns el Vallmitjana autèntic és el dels gitanos, ocultat pel "costumista". I per altres l'autèntic Vallmitjana és el narrador modernista, ocultat pel "dels gitanos".
.
Resulta que ens hem passat la vida (excepte els noucentistes, i va ser un breu periode de temps) revindicant Vallmitjana i sempre dient que no se li fa cas, i sempre dient que el bon Vallmitjana és un altre.
.
Potser que ens aclaríssim; que deixessim de fer l'esnob; que aprenguéssim a llegir Vallmitjana com el que és: un bon escriptor (en una època dolenta per a ell), i no pas dos escriptors en pugna; potser que deixéssim de lamentar-nos que ningú no li fa cas; i també convé que no pretenguem exclussivismes sobre ell i la seva revindicació. Hi ha molta gent que l'ha revindicat i estudiat i publicat des de fa molts anys, però no es diuen Casasses ni Guilamon ni Mestres ni Horta i no han tingut cap audiència de periodistets i mitjanets de comunicació, ni poder o influència sobre les editorials. D'estudis i edicions de Vallitjana n'hi ha més dels que es pensen tots aquests, i de gent que s'hi ha cremat les celles també. Però ja se sap... N'hi ha que neixen estrellats. I ara sembla que descobrim el món.
.
Vallmitjana, malgrat tot, és un autor que s'ho val. Llàstima dels circs que en aquest país agraden tant.
.
.
Aquest post és fet des d'un ciber-cafè. És la primera vegada que hi entro. I potser no sortirà res. No tinc cap disc per gravar i potser el perdré.


Comments:
Com a lector de Vallmitjana. Lector només, sense voler pontificar... Suposo que el que passa és que cadascú llegeix el seu Vallmitjana i que cadascú hi veu alguna cosa diferent. Sí, ja sé que cada crític vol que se senti més la seva veu que la desl altres, però mira, a mi, mentre en Vallmitjana continuï sent als prestatges...
 
Malauradament, això és el que passa quan la gent que reinvindica un autor tenen més ganes que se'ls vegi a ells mateixos que no pas l'autor reinvindicat. En lloc de col·locar-se discretament a una banda i deixar-nos veure bé l'autor reivindicat, es posen ells al davant perquè primer de tot els mirem! És força corrent (Garolera/Verdaguer; Coll/Carner; Malé/Riba, etc.). Són els segrestadors egòlatres, que no saben el que és l'autèntica generositat. Tot és fa per interès. Ara bé, celebrem que facin la cosa correcta per les raons equivocades perquè, en definitiva, ens han posat Vallmitjana en circulació novament, en edicions que estan bé.

D. Sam Abrams
 
L'egolatria no hauria d'estar renyida amb l'anhel divulgatiu, a vegades passa, no sé si voluntària o involuntàriament que l'objecte d'estudi involucra els objectius subjectes.
 
Sam,
¿Voleu dir que Casasses, Mestres, Guillamon etc s'han apropiat de Vallmitjana? ¿Perquè l'editen amb competència i rigor com en Casasses, o perquè en fan un pròleg impressionant i ben docuemntat com el de Guillamon? ¿Per què en fan una lectura o en donen una perspectiva? ¿Voleu les obres sense lectures? Els perdoneu la vida. I en acabat us queixeu que no hi ha qui posi fil a l'agulla amb la tradició negligida:

Sam, maco, a veure quan fas coses semblants a les que han fet amb Vallmitjana aquests presumptes egòlatres amb qualsevol dels damnificats literaris que de tant en tant afileres en interminables llistes en les teves enclíqiques!!!
 
Sam,
¿Voleu dir que Casasses, Mestres, Guillamon etc s'han apropiat de Vallmitjana? ¿Perquè l'editen amb competència i rigor com en Casasses, o perquè en fan un pròleg impressionant i ben docuemntat com el de Guillamon? ¿Per què en fan una lectura o en donen una perspectiva? ¿Voleu les obres sense lectures? Els perdoneu la vida. I en acabat us queixeu que no hi ha qui posi fil a l'agulla amb la tradició negligida:

Sam, maco, a veure quan fas coses semblants a les que han fet amb Vallmitjana aquests presumptes egòlatres amb qualsevol dels damnificats literaris que de tant en tant afileres en interminables llistes en les teves enclíqiques!!!
 
Carmen, guapa,

Dos tocs d'atenció. Un, no vaig qüestionar en cap moment la feina dels curadors, sinó els motius reals darrere la seva feina. Dos, abans d'increpar-me et demanaria que consultessis la bibliografia d'autors com Agustí Bartra, Bartomeu Fiol, Tomàs Garcés, Marià Manent, Anna Murià, Josep Palau i Fabre, Albert Ràfols-Casamada, Màrius Sampere, Joan Vinyoli, etc. per veure que sí que he fet unes quantes coses en lloc de fer només encícliques. Ara mateix, per exemple, estic fent una edició de la poesia completa de Ricard Creus, una nova edició de la poesia completa de Clementina Arderiu, i nova edició del llibre d'Anna Murià sobre la poesia de Bartra. Li sembla poc?

Cordialment,

D. Sam Abrams
 
Brams de ruc no arriben al cel.
Ja tenim aquí al Brams amb les seves llistetes, "Fiol, Sòria, Creus..." Quina lata de tio que ens ha tocat a la literatura catalana amb un plom com aquest.
Apa, xato, a fer articles al Diàleg, a veure si acabes d'enfonsar l'Avui.
Favor que ens faries.
 
Ara faré com tu, covard/a, que no goses signar les coses que dius. Ai, quina por!!! Mama
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?