10.9.05

 

l'alzamora i la música

.
Si fa unes setmanes el Bofill es va dedicar a insultar Toni Sala, els seus llibres i bona part de la gent que es dedica a aquests afers, ahir (09 09 05) li va tocar a l'Alzamora d'insultar i donar garrotades de cec, també des de les pàgines de l'Avui (a la secció "Diàleg"; ironies de la vida).
.
Sembla que com que ara dels imparables ja no se'n parla i per això ja estan paradots, els cal fer-se notar arremetent furiosos, irats i insultadors contra el que sigui. L'article de l'Alzamora no té pèrdua. Com el del Bofill, no pot estar-se més de quatre línies sense insultar (i mira que són curtes les del diari!). Com si això li donés raó.
.
Resulta que va anar a un concert i no li va agradar. Però, ai las!, el concert era de l'SGAE, hi participava l'Ajuntament, hi havia uns artilugis fets i pensats a la Fabra... i això al noi el va destarotar. I aquí va trobar-hi el filó de la seva crítica. Amb un argument tan sòlid com aquest: he anat a un concert, no m'ha agradat gens, m'ha semblat una presa de pèl, hi estaven implicades les institucions, Ergo: Les institucions són una pura desgràcia que es dedica a patrocinar concerts de merda de gent mediocre. En essència l'article diu això. Després, per rentar-se la cara diu que convindria un bon debat. Però anem bé si el debat s'ha de començar amb un to i uns criteris com els seus.
.
Cadascú té els seus gustos, la seva educació musical i cultural i les seves afinitats estètiques. Està bé que el senyor Alzamora no combregui amb aquesta música, però un imparable hauria de saber reconèixer els que són encara més imparables i que corren quilòmetres per davant seu. A l'època de les avantguardes clàssiques, i ara tan museïtzades, també hi havia "imparables" que els llançaven improperis i se'n reien. Vigila, Alzamora, que això és així.
.
No sintonitzar amb una manera de fer, que no t'agradi un tipus de música o d'estètica o de tradició o el que sigui, no dóna carta de naturalesa per dir que quina merda això i quina merda aquestes institucions que ajuden aquestes coses. L'Alzamora, que no és ruc, hauria de saber que qualsevol dels que organitzaven aquell acte, o hi assistiren, podria escriure un article exactament igual que el seu, queixant-se que les institucions patrocinin i acullin estètiques i expressions com la dels imparables. L'Alzamora, que no és ruc, hauria de saber que no ha donat cap argument, cap, cap, cap. Que s'ha limitat a dir: "no ho entenc, no m'agrada = és una merda".
.
Es tractava de l'acte inaugural de la 31a edició de la International Computer Music Conference 2005 (ICMC), organitzada per l'ESMuC, la Fundació Phonos i la UPF, en col·laboració amb la SGAE, l'Auditori i la Sala Metrònom, encontre que se celebra per primera vegada en una ciutat de l'estat espanyol, i que acull prop de 400 especialistes en música per ordinador, investigadors i compositors d'arreu del món, els quals presenten més de 200 xerrades científiques, demostracions, tallers pràctics i debats, sota el leitmotiv del free sound. ( http://www.laportaclassica.com/web/noticies.php?cat=actualitat&id=567 )
.
L'Alzamora, que no és ruc, hauria de pensar que si la cosa era això, no deu ser cap bagatel·la ni cap banalitat. El més normal és pensar que un no hi entén, que un no ha estat educat en aquestes estètiques, i procurar aprendre'n alguna cosa. Ara, quan un té un rei a dins, el més fàcil és pensar que tot el món està equivocat menys ell. Però si vas a un concert de la ICMC en uns actes dedicats al free sound, has de saber on vas. I després no et queixis.
.
El que m'emprenya més és la sobèrbia i l'arrogància. I també com maltracta un dels personatges més intel·ligents i versàtils d'aquest país: Josep Manuel Berenguer. Només cal haver-lo escoltat en alguna conferència o en algun curs, o anar a veure el seu currículum ( http://www.accompositors.com/compositors/berenguer/Berenguer.html ) per adonar-se perquè l'Alzamora només el pot insultar. Al costat de Berenguer l'imparable és un mamelló estult i poca substància que no sap gaire més que sumar i restar i les cinc vocals.
Em sap greu, senyor Alzamora, però és així. Un altre dia deixi reposar els articles al calaix. I si vol que es parli de vostè, o de vostès, facin coses ben fetes i bones.
.

Comments:
Molt bé. Ni una paraula de més ni una de menys. A aquest personal els falta educació i cultura. I això s'arregla llegint. Però estan tan ocupats escrivint que no tenen temps per llegir, i després passa el que passa.
 
L'Alzamora no és un ruc. És una mula (i morta). El Bofill que parles, no serà l'Hèctor López? I perquè firma Bofill, quan es diu López?
 
Felicitats pel blog
 
Doncs jo trobo que n'Altamora té molta raó i que ja n'hi ha prou de tanta impostura pseudoartística i de tant subvencionar uns ganduls barruts que no els entén ni Déu ni sa mare. Si volen fer el ximple, que s'ho paguin de la seva butxaca! I si volen calers, que treballin! Que preguin exemple de n'Altamora, que és un pencaire exemplar. Més gent com ell necessitaríem i no tants figaflors multiculturals que no foten sinó viure del cuento.
 
mi cuerpo te adora, Altaflora
 
Molt graciós. Ja sé que es diu Alçamora. Els graciosets carnerians no cometeu mai cap lapsus, no, mai! Si tinguéssiu alguna cosa a dir, seríeu pertfectes.
 
Senyor en Brut,

El llegeixo amb una certa assiduitat i, generalment, estic d'acord amb les seves opinions.
El seu comentari a l'article d'Alzamora, també el signaria, i més quan aquest evidencia, a parts iguals, una absurda iconoclàstia i una ignorància infinita.
Lamento que Alzamora, exhibint la seva debilitat intel·lectual, intenti ridículitzar una personalitat de la categoria cultural i científica (abastament reconegudes) com el senyor J. M. Berenguer.

Fa temps, Alzamora va carregar despietadament contra Carner sense haver-lo llegit mai. (Ho va confessar després, en cercles privats).
De ben segur que ara ens trobem davant d'una situació idèntica: la ignorància fa fer el ridícul sempre.

(Dexi'm dir-li que no m'han agradat gens alguns comentaris que el seu post ha rebut: tenen el to xaró dels xats que els converegents fan quan parlen del tripartit.)
 
T'ha quedat un article molt decent; una ressenya respectuosa i amb ganes de clarificar... Què més podem demanar? Als ressenyadors també se'ls ha de poder ressenyar; aquest és el joc literari de la crítica i no cap altre.
 
¿Com és que ningú -ni tan sols l'Hector Bonfill de Samara ni el Salsalmorra- no es fica amb la Caixa i el seu programa literari a Caixafòrum d'enguany? En tot el trimestre han aconseguit que el nombre d'escriptors en castellà que hi actuaran passi de la dotzena, mentre en català, n'hi ha un: una escriptora mallorquina, que com que es catedràtica de literatura espanyola, i és quota femenina, fa de bon convidar?

¿és una opa hostil a les lletres catalanes?
 
M'atreveixo a recomanar-li la lectura d'aquest post que vaig enjar l'altre dia.

Les opinions del post no són meves, sinó de Gerard Altaió. Jo només li vaig fer d'altaveu.

salut.

http://lasegonaperiferia.blogspot.com/2005/09/altai-against-machine.html
 
Gràcies per la pista. Se m'havia escapat. l'Altaionet passa de puntetes (evidentment) per un altre tema gros: el KRTU. Caldria també parlar-ne.
Fins aviat
 
Hello,
I visited your"google people search
"-Blog.
As I created about 30,000 Infopages about all kind if subjects, I know how difficult it is to keep all this stuff updated and to find all the information you need.
Should you need more info, I invite you to visit cc Infopage, you might find there some information that will interest you.
I wish you all the good luck I can, keep the good work going!
Kind regards,
Jos
cc Infopage
 
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
 
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
 
L'autor ha eliminat aquest comentari.
 
Gracies per intiresnuyu iformatsiyu
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?