21.10.05

 

caterina mieras / joan manuel serrat

.
T'aixeques de bon matí i sents per la ràdio que el President té pensat el nom de Joan Manuel Serrat com a Conseller de Cultura, en substitució de Caterina Mieras. Quedes glaçat (i això que la dutxa és calenta). No som el dia dels Innocents ni és costum de fer bromes en aquest Haloween que ens pren Tots sants i la castanyada.
.
Serà possible??? Sí. Senzillament, sí. Aquest és el concepte de política i de política cultural que té el qui ens mana. Esperem que els seus consellers li treguin de cap, el mateix cantant tingui seny, i tot quedi en un acudit. Però no ens hem de prendre en broma aquesta filtració; aquesta idea és realment significativa de com es pensa a la casa gran.
.
Si el Partit deu coses al Serrat, que segur que li'n deu, que li paguin d'una altra manera, però no a costa de destruir encara més la política cultural. Algú va dir que des dels inicis de la Generalitat d'ara, amb Max Cahner, cada Conseller de Cultura ha estat pitjor que el que hi havia abans; i que sempre tothom ha anat creient que no n'hi podia haver de pitjors, i sempre se'n troba un que ho fa pitjor. Sisplau, no fem bona aquesta cita.
.
Ara bé, si l'alternativa a la Mieras no és el Serrat però és el Ferran Mascarell, o el Juan Ínsua, o el Ramoneda o l'Argullol o qualsevol dels àulics consellers, ja estem bé com estem. No cal canviar per anar a pitjor.
.
I no vull dir que aquests que cito siguin més curts que la Mieras, però com a Consellers de Cultura el canvi seria pitjor: aplicarien al País les idees que han aplicat als seus dominis i acabarien de desmuntar les poques infrastructures que amb aquests dos anys s'han creat -i que no es van muntar amb els vint-i-tants anys de CiU. Necessitem un polític, És tan complicat? Un polític. I no un cantant ni un pseudofilòsof ni un periodista ni cap altra cosa. I necessitem seny. I intel·ligència.
.
Què hem fet per merèixer tan desastre???
.

16.10.05

 

marsé / janer

.
Entenc molt bé Juan Marsé, “obligat” a llegir-se desenes de novel·les que busquen fama i diners.
Entenc molt bé que li sortís la rabieta i que digués d’una vegada que tot allò era no-res, pàgines de lletra i prou.

I va la Maria de la Pau Janer i diu (TV1, ho tradueixo del castellà): És bo que hi hagi polèmica, i si el premi no és per unanimitat, és que hi ha algun membre del jurat a qui no ha agradat la novel·la, i aquest cop ho ha manifestat amb molt de soroll. Però això és l’anècdota; l’important és que he guanyat el premi ...
Senyora Janer: No podria ser al revés: que l’anècdota sigui que vostè (o qui sigui) ha guanyat el premi, i l’essencial és que tot el que es presenta al premi és molt fluix?

Després (TV3) veig una polèmica breu entre Marsé i Janer, Quan Marsé li diu que no s’equivoqui, que ell parla de literatura, i ella de vida literària, la Janer diu que no, que no s’equivoca, que l’errat és el Marsé. I penso en l’entrevista anterior on Janer parla tothora de “seduir” els lectors, però mai de convèncer, d’agradar, de “tocar”.
Senyoreta Janer: em sembla que és vostè la que s’equivoca. Si parlés de literatura no parlaria de seduir, sinó de coses més serioses i profundes.

Planeta ja ha aconseguit el que volia: ara descaradament ha associat la figura de l’escriptor a la figura mediàtica. Aquest any sí. Aquest any, premi i finalista són dues figures de ràdio, televisió, premsa i revistes de xafarderia. Jugada completa.

Ha de ser dur ser un novel·lista de talla com Marsé i veure com aquestes figuretes de sucre candi que amb prou feines saben posar una lletra rere una altra, esdevenen els grans novel·listes del moment. “I per això he escrit i he patit tant?”, deu pensar Marsé.

El que no entenc és perquè Marsé es presta a fer de jurat del Planeta. És clar que deu estar molt ben pagat, i no sé com van les finances dle senyor Marsé, però per poc que pugués hauria de deixar-ho córrer. El seu cor delicat li agrairà.

I nosaltres, més arguments (de xafarderia, de vida literària i, quan surti el llibre, de literatura) per a suportar cada dia menys aquesta pava (Maria de la Pava Janer, que diu un amic)
-
-
(Si algú ha trobat a faltar aquesta pàgina, ens sap greu. Hi ha coses incontrolables, i van com van. Provarem de ser més fidels --però no sabem a qui ni a què.)

This page is powered by Blogger. Isn't yours?