15.5.06

 

jocs florals de bcn 05

.
.
Aquesta tarda s'han celebrat els Jocs Florals de Barcelona. No conec l'obra del guanyador (ni la premiada, per suposat, ni l'anterior) i per tant no puc dir-ne gaire res. Però voldria fer uns comentaris.
.
L'esdeveniment d'aquesta edició han estat els canvis que per indicació de Sam Abrams s'han fet. D'entrada, els tres premis s'han convertit en un. No passa res; allò de l'englantina i la viola era una mica tronat. I ens han estalviat la lectura consuetudinària del resum de l'any poètic. Millor. És d'agrair. Ara el donen escrit i si vols ja t'ho llegiràs.
.
Aleshores, per fer una mica de festa, s'han empescat una mena de minifestival: la lectura d'una dotzena llarga de poemes dels llibres més importants de l'any (segons Abrams, se suposa). Els lectors eren Jordi Buixaderes, l'actor, excessivament histriònic i afectat, cosa que desmillorava notòriament alguns poemes, i Susan Buzzi (no sé com s'escriu ni qui és), que a més conduia l'acte (ara de presentar en diuen conduir), i que ha llegit diguem-ne correctament. La tria dels poemes ja és mes discutible. N'hi havia alguns de lamentables. Un del David Castillo (era preceptiu que hi fos, suposo) on no hi havia ni una línia sense un parell de tòpics previsibles i de taller de poesia; un del Margarit, de jutjat de guàrdia, un de la Rosa Font molt pobre... i alguns altres de força lamentables.
.
Mentre, l'alcalde Clos llegia papers, i anava fent la seva.
.
Tampoc és estrany, perquè el Saló de Cebt pot ser molt bonic, però la instal·lació de so és més deficient que el de la parròquia del barri.
.
Després (i m'agradaria saber per què) Gerard Quintana, l'ex-sopa de cabra, ha sortit acompanyat d'un guitarra a llegir un poema de W. Szimborska (que no s'ha entès de res) i a cantar un poema de no-sé qui (força poca cosa), un del Casasses i un (ai las!) del Margarit. El so: més deficient encara.
.
Mentre, l'alcalde Clos llegia papers i anava fent la seva i quan la gent aplaudia, aixecava el cap i feia una cara de veritable satisfacció.
.
I em pregunto: ¿per què la gent aplaudia després de cada poema o cançó del Quintana i no ho feien després de cada poema dels d'abans? Misteris. Deu ser l'atracció del rock&roll.
.
Mentrestant, les iaies començaven a marxar i l'alcalde Clos mirava papers o comptava mussaranyes.
.
David Castillo parla del premi i dels Jocs Florals, amb aquella parla tan acurada i aquella fonètica tan nostrada, per venir a dir que allò important és la setmana de poesia, i els Jocs Florals en són un apèndix. I per posar-se encara més medalles a partir d'aquest chiringuito que té muntat amb la setmana de poesia; allò de: "jo et convido a Barcelona i tu em convides al teu país", i que fa que el senyor Castillo es passi mitja vida viatjant i llegint els seus textos tan bonics i representatius de la poesia que es fa aquí.
.
Al final de tot es dóna el premi al Jordi Valls (sí, el de la Catalònia), Ernest Farrés en fa una breu glossa i Valls llegeix tres poemes, amb una introducció tot emotiva on revindica la seva condició de proletari fill de proletaris.
.
Després, "Els segadors"; i les iaies que quedaven, corrents a endrapar canapès allà en una sala del fons.
.
El cronista ha marxat i no sap què més ha passat, pero ja se suposa: moltes felicitacions i etc. etc.
.
I encara li queden més dubtes: posats a canviar, per què no canviar-ho més? Si ho volem modern? per què al saló de Cent, amb urbans amb plomalls i banda de música i tant protocol?
.
Ah! un dels canvis a partir d'ara és que el guanyador és nomenat "poeta de la ciutat" i el faran passejar tot l'any per biblioteques i "equipament culturals" a llegir i a parlar. Més que un premi, és un càstig.
.
Ah! en el seu discurs l'alcalde Clos ha dit 10 vegades més la parauleta "equipaments culturals" que la paraula "poesia" o "cultura". Aquesta és la política i la sensibilitat d'aquesta mena de gent. "Equipaments culturals"! Les parets del Saló de Cent tremolaven.
.
ah! I els serveis de lingüística de l'ajuntament, que comencin a treballar ara mateix per tal que en la sessiò de l'any vinent no es colin tants errors de lèxic, de morfosintaxi, de fonètica... Que en una festa de la poesia, no queda bé destrossar la llengua. Però, de fet, la llengua i la poesia per a molts eren el menys important en aquesta sessió.
.
.

11.5.06

 

gairebé un mes (mascarell - manzano)

.
.
.
Ja fa gairebé un mes que vaig donar un senyal d'alerta, com un crit d'esbafament davant l'anunci o el rumor que Mascarell seria Conseller de Cultura. És el post que hi ha a sota d'aquest.

Després va venir el nomenament d'Emili Manzano per l'Institut Ramon Llull. Un cas flagrant de desmuntar una cosa que funciona per muntar una incògnita d'èxit dubtós.

I ja tenim els primers fruits. Mascarell que implícitament i explícitament aposta per la "cultura catalana en castellà"; pels grans esdeveniments, per la "projecció" i no gaire res de sòlid ni políticament seriós. Manzano, comissari de la presència catalana a Frankfurt, afirmant sense cap rubor que la "literatura catalana en català" no és més que el fruit d'una política de subvencions de la Generalitat i que no es pot prendre seriosament; que aquí la bona literatura és la que es fa en castellà.

Perfecte. Deu ser el que volien.

I la Setmana de Poesia de Barcelona? On és la presència de poetes que escriuen en català? I sobretot: Quina importància se'ls dóna? Quin paper hi juguen? A quina divisió juguen?. Agafeu el programa i mireu-ho. És la seva política. Deuen estar contents. Però més contents estarien, potser, si no s'haguessin d'ocupar d'aquest llast pesat i emprenyador que deu ser per ells el fet que aquí hi hagi una altra llengua "residual" i "pesadeta". Que fàcil els seria tot si en Franco s'hagués sortit amb la seva! (i no ho dic en broma).

Aquests són els polítics que tenim. Els que dirigeixen la cultura del país.


De la Setmana de Poesia, un altre dia.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?