tag:blogger.com,1999:blog-7913788.post112447603305603759..comments2007-04-16T11:59:11.186+02:00no ho séhttp://www.blogger.com/profile/15079727574070512331noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-7913788.post-1124990188605224902005-08-25T19:16:00.000+02:002005-08-25T19:16:00.000+02:00Aquí t'has passat un poquet, col·lega. És clar que la teva motivació tindràs o te l'hauràs de cercar, a la motivació. Tampoc és que em motivi la defensa de ningú... No sé, la literatura del jo té aquests ventalls d'obertura en les lectures; cadascú hi aboca damunt les pàgines allò que sap que pot provocar: fer-se estimar o fer-se enutjar... La pedanteria és una altra cosa del que tu has captat en aquella escriptura i has volgut donar a entendre en la teva lectura. Posats a fer la prova, emprant les mateixes vicissituds literàries, podria dir que el teu post t'ha sortit un xic pedant, emperò, no ho diré...en Met de son Cardhttp://www.soncard.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7913788.post-1124660329535101302005-08-21T23:38:00.000+02:002005-08-21T23:38:00.000+02:00De tota manera el llibre de Sòria té moltes coses interessants i no és comparable a les pòcimes il·legibles que esmentes. A mi, però, també em sembla que no val la pena de dir de què van parlar (amb vi del Rin) si no en dóna cap idea o resum o comentari.<BR/>La frase de Anna Harendt és molt i molt bona. M'agradaria saber d'on la treu, de quin llibre, i conèixer-ne el context. Algú ho sap?<BR/>Trobaria a faltar, si no hi és, algun comentari de Sòria respecte a aquest concepte. Jo, també hi callo.qwertnoreply@blogger.com